La trenta-quatrena edició del Visa Pour l’Image de Perpinyà centrarà l’objectiu en la guerra d’Ucraïna, els conflictes bèl·lics i l’emergència climàtica. El festival es farà del 27 d’agost a l’11 de setembre i inclou vint-i-cinc exposicions i altres activitats que convertiran de nou Perpinyà en capital del fotoperiodisme. Les instantànies de l’actualitat abasten des de la guerra a l’Afganistan fins a l’impacte de la pesca industrial, passant pels rebels birmans o les dones a les presons d’Amèrica Llatina. Les exposicions es complementaran amb sis vespres de projeccions i la setmana dedicada als professionals.
Com era d’imaginar, el Visa posarà el focus en la guerra d’Ucraïna. «Acapara tota l’atenció i evidentment, nosaltres la tractarem a bastament», explica el director del festival, Jean-François Leroy, al programa d’aquesta edició.
Entre les fotografies que es mostraran de l’atac rus a Ucraïna, destaquen les de l’equip de periodistes de l’agència Associated Press (AP). Testimonis del setge de Mariúpol, Mtyslav Chernov i Evgeniy Maloletka van ser els últims periodistes a sortir de la ciutat bombardejada, i ja quan els buscaven les tropes russes, gràcies a l’ajuda de personal de l’hospital.
«Durant més de quinze dies, ells van ser l’únic mitjà internacional que hi havia a la ciutat, els únics periodistes que enviaven fotografies i vídeos al món exterior», destaquen des del Visa Pour l’Image. «Sense el treball de l’equip d’Associated Press, de Chernov i de Maloletka, el món nou hauria vist gairebé res del setge de Mariúpol», afegeix l’organització del festival.
De com l’horror sacseja allò quotidià, el festival també se’n farà ressò amb el treball del periodista de Le Monde Lucas Barioulet, que entre març i maig va documentar com la guerra impactava damunt milions d’ucraïnesos.
Fidel a la seva essència, el Visa Pour l’Image se centrarà a mostrar allò que passa al món, i els altres conflictes bèl·lics no en quedaran al marge, per això, a més de fotografies relacionades amb la guerra a Ucraïna, també tindran presència a la mostra a inacabable guerra i l’ascens dels talibans a l’Agfanistan (amb els ulls d’Andrew Quilty de l’agència VU) o la resistència al cop d’estat militar a Birmània (amb l’objectiu de Siegfried Modola).
El programa també inclou exposicions centrades en la crisi climàtica, com La sisena extinció d’Alain Ernoult, que mostra les espècies amenaçades i en perill de desaparèixer, o la que se centra en l’impacte de la pesca industrial de George Steinmetz.
Aquest any el Visa pour l’Imagen també dona espai al fotògraf polític de Le Monde, Jean-Claude Coutasse, amb la mostra Bains de foule, on s’hi veuen instantànies de Macron amb Putin el 2017, o amb Trump el 2019.
I entre les propostes fotogràfiques d’aquest any, també es podrà resseguir la vida de les dones a les presons de l’Amèrica Llatina o la relació de la gent amb els medicaments, entre d’altres.
Com cada any, les exposicions es complementaran amb projeccions, debats i trobades amb fotògrafs. A més, el festival entregarà els premis que reconeixen els millors reportatges fotogràfics a partir del 31 d’agost.
La mostra, també en línia
Quan el Visa Pour l’Image presencial tanqui, encara quedaran les setmanes obertes als escolars (previstes del 12 al 23 de setembre) i les exposicions en línia, que es mantindran fins a finals de mes.
fotoperiodisme. 1 Un militar ucraïnès fotografia una església després d’un bombardeig a Mariúpol. F
2 L’àpat d’uns refugiats ucraïnesos F
3 El president francès, Emmanuel Macron, i el dels EUA, Donald Trump, durant la cerimònica del 75è aniversari del desembarcament de Normandia. F
