Quatre miners, que en realitat són quatre actrius interpretant quatre homes, viuen encauats en un tràiler al costat del jaciment de petroli que exploten, sense grans èxits, a la Patagònia. Hi fan torns 14/7: catorze dies de feina, de convivència intensa, i set de descans, a casa. Tres es coneixen de fa anys i el quart acaba d’arribar, amb una maleta que amaga sorpreses capaces de fer volar pels aires les convencions socials.

Aquesta és la premissa de Petróleo, tot un fenomen a la cartellera teatral de l’Argentina, on la companyia Piel de Lava el representa des de fa quatre temporades. El col·lectiu d’actrius que escriuen i dirigeixen ha fet ara el salt a Europa i va arribar divendres i dissabte a Salt com la proposta més esperada de la programació internacional d’aquesta edició de Temporada Alta. L’expectativa era elevada, però no van decebre: Petróleo és una brillant comèdia sobre la construcció del gènere i els estereotips.

La companyia ha escollit un ambient, el de les refineries, que no només està masculinitzat sinó que propicia que els homes sobreactuïn: no es pot ser només un mascle, s’ha de ser el més mascle.

Les quatre esplèndides intèrprets (Elisa Carricajo, Valeria Correa, Pilar Gamboa i Laura Paredes) es posen a la pell de tres homes que conviuen entre bromes homòfobes, gestualitat excessiva i burles sobre qui truca més a la mama per afrontar la duresa de la vida isolada al cul del món.

En aquest ambient d’aïllament i precarietat, la irrupció d’un quart que s’atreveix a dir que troba a faltar l’esposa i que la recorda posant-se la seva roba esquerda de mica en mica la pètria manera d’entendre el fet de ser home fins que tots plegats s’alliberen de la crosta i el caos ho inunda tot de lluentons, pintallavis vermell i abrics de pèl suau.

Aquest joc de quatre dones que juguen a fer de quatre homes que juguen a treure la dona que porten dins redobla l’aposta per la subversió amb un to d’humor finíssim. Entre rialles, perfora els codis preestablerts del gènere i convida a reflexionar sobre com transitem els camins marcats socialment.

Les Piel de Lava diuen que amb aquest espectacle s’han adonat que gairebé no hi ha diferències entre interpretar una dona que no ets tu o un home. I vist l’espectacle, se’n surten la mar de bé, perquè el resultat és excel·lent.