Anna Pou, experta en Dalí: "És inimaginable el que passaria si Dalí i la intel·ligència artificial coexistissin"

Fruit de la passió per Salvador Dalí, la professora de la Facultat d'Humanitats i doctoranda d'UIC Barcelona Anna Pou va decidir investigar sobre el geni del surrealisme i va descobrir la seva obsessió per la tecnologia, una cara desconeguda de l'artista que ha convertit en llibre.

La humanista explora a"Dalí. Art_Ciència_Cibernètica", un llibre resultat de la seva tesi doctoral, la influència de la tecnologia, l'alquímia i la cibernètica en els darrers anys del pintor figuerenc, sobre l'art que hagués creat si hagués coexistit amb la Intel·ligència Artificial (IA).

"Els especialistes en Dalí ja tenen una edat i la informàtica era una cosa nova en aquell moment. El Dalí informàtic parteix en els anys 70 i està mal vist, perquè és el més mediàtic", explica en declaracions a EFE l'autora del llibre, que va veure així un nínxol per vincular l'artista amb la cibernètica.

De fet, segons Pou, Dalí s'identificava amb els ordinadors, es definia a si mateix com una 'màquina de pensar i tenia obres una mica menys conegudes com 'Princesa Cibernètica' (1974), 'Odalisca Cibernètica' (1978) i 'Les rodes lul·lianes' (1979), fins al punt de considerar-lo "el pare de la cibernètica".

"Anys després de la seva mort, es va començar a veure aquesta excentricitat de Dalí com una tasca de màrqueting, cosa que ara fan molts artistes, per exemple, a les seves xarxes socials", especifica.

La professora de la UIC és també curadora de l'exposició immersiva 'Dalí Cibernètic', exposada al Centre d'Arts Digitals Ideal de Barcelona, encara que actualment s'està exhibint per diferents països en una gira mundial.

"El llibre és una mena de catàleg d'aquesta exposició i per a tots els públics. Vaig proposar aquesta experiència immersiva partint del fet que l'artista va dir que l'art del futur serà cibernètic o no serà", recorda.

En ell, Pou afirma que Dalí va predir el metavers perquè ja el 1957 va dissenyar "una màquina de somiar", que són les primeres ulleres de realitat virtual.

La IA, una aliada inimaginable

En algunes de les seves presentacions, la professora d'Humanitats compta amb el suport d'artistes digitals per barrejar la IA amb les obres de Dalí.

"La IA és una eina per crear, com Midjourney (un sistema d'intel·ligència artificial amb què es generen imatges a través de paraules), que és una cosa creativa i provocadora", exposa.

Per aquest motiu, Anna Pou considera "inimaginable" el que hauria passat si SalvadorDalí i la IA haurien coexistit.

"Hauria estat ideal per a la tècnica de la doble imatge, la seva eina principal, un deliri en què una imatge es transforma en una altra", destaca Pou.

No obstant, Dalí va arribar a col·laborar amb Walt Disney en el curtmetratge 'Destino', una de les poques vegades (o l'única) en què l'art de l'artista es va traslladar a l'animació. No va ser fins al 2003, gairebé sis dècades després de l'inici de la producció, que es va acabar estrenant.

"En ell es veu aquesta metamorfosi constant amb animació, és una petita degustació del que podria haver passat si hagués treballat amb IA", subratlla l'autora de"Dalí. Art_Ciència_Cibernètica", llibre que s'ha editat també en castellà i anglès.

Sobre el llibre, Pou pretén que els lectors captin la idea que "l'art no se centra només en temes espirituals, sinó també en la ciència i en la cibernètica".

"Has d'estudiar molt a Dalí per saber que li agradaven una infinitat de temes, des de l'alquímia fins a la cibernètica, per poder arribar a comprendre'l", matisa.

Anna Pou continua amb la investigació per a la seva tesi doctoral, un projecte que vol portar a Nova York per continuar aprofundint en la relació de Dalí amb empreses com la companyia nord-americana de tecnologia National Cash Register.