21 de febrer de 2008
21.02.2008
Cultura

M.Carme Roca rescata en una novel·la l'origen femení del monestir de Sant Joan de les Abadesses

21.02.2008 | 14:18

La historiadora i escriptora Maria Carme Roca rescata en la novel·la «El monestir proscrit» l'origen femení del monestir benedictí de Sant Joan de les Abadesses, d'on van ser expulsades les monges al segle XI per una butlla papal.

Segons que ha explicat avui l'autora, "El monestir proscrit" (Editorial Columna) és "una història d'amor impossible, d'ambicions pel poder i de traïcions".

La novel·la comença a l'estiu de 1010, quan ingressa al monestir Amèlia de Vilallonga, una dona sense vocació religiosa però que troba en l'hàbit la possibilitat d'escapar-se d'un matrimoni imposat, quan en realitat ella estima profundament Guillem de Montmajor, que en aquell moment està lluitant a Còrdova al costat del Comte de Borrell.

El monestir de Sant Joan de Ripoll -més endavant de les 'Abadesses'- es va fundar el 887 pel comte Guifré el Pilós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina.

Les abadesses van perdurar al lloc fins al 1017, any en què van ser expulsades per una butlla del Papa Benet VIII, "acusades de desordres i de ser meretrius de Venus, i entre elles, l'abadessa Ingilberga, la més abominable de totes", recorda Roca.

L'autora considera que "el Papa va cometre una injustícia amb Sant Joan, perquè els 'desordres' als quals fa esment també es van produir en monestirs masculins com Sant Benet de Bages o Sant Climent de Codinet a la Seu d'Urgell (Alt Urgell) i en aquests casos no va dictar cap butlla".

Segons l'opinió de Roca, l'abadessa Ingilberga va ser "víctima d'una conspiració misògina i de poder per part dels seus dos germanastres, l'Abad Oliba i Bernat, comte de Besalú".

En la novel·la es descriu que "la dona del segle XI viu en una situació més 'lliure' que al segle XII, i prova d'això és que Ingilberga va rebre en ser expulsada com a indemnització tot el terme municipal de Sant Quirze de Besora".

Afegeix que "al contrari del que els hauria passat en segles posteriors en mans de la Inquisició, les monges de Sant Joan van poder continuar les seves vides després de l'expulsió en altres monestirs femenins, com el barceloní de Sant Pere de les Puelles".

Per a aquesta sort va ajudar, comenta Roca, que "al segle XI estaven encara vigents les lleis godes, més favorables a la dona que el Dret romà que tornaria a imposar-se al segle XII".

El relat narratiu està trufat de detalls de la vida monàstica, com que "es rentaven més que la resta de la població, dues vegades a l'any, per Pasqua i per Nadal; feien la bugada cada dissabte i l'estenien al claustre després de les vespres i la recollien al matí; es rentaven les mans regularment i tallaven les ungles una vegada per setmana".

Maria Carme Roca veurà el mes que ve un altre llibre seu editat, en aquest cas un assaig històric sobre les dones de Jaume I, una obra que coincideix amb el 800 aniversari del naixement del rei català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema