Avegades algú la sorprenia amb la mirada perduda enllà de l’horitzó «Que rumia alguna cosa?», li preguntaven a vegades. «Oh... només mirava el mar», responia ella d’esma. En realitat intentava fer memòria d’aquell primer viatge que va fer de petita, del que amb prou feines tenia records.
Benet Bofill Domènech va néixer a Lloret de Mar a mitjans del segle XIX i es va dedicar al negoci del comerç marítim al llarg de tota la seva vida. Durant la dècada de 1870 va fer companyia amb el seu gendre, el barceloní Joaquim Duran Ramoneda, i van ser propietaris de diversos vaixells: el bergantí-goleta Venancio; la corbeta Teresa; i les fragates Humberto i Pepita. Aquesta darrera va ser adquirida a una companyia de navegació britànica el 1900, però tot just l’any següent un temporal la va sorprendre al mig de l’Atlàntic. Va quedar tan malmesa que Benet Bofill es va veure obligat a vendre-la a una empresa de Cadis que la va transformar en un magatzem flotant de carbó, perquè la nau ja no era apta per fer-se a la mar. En substitució de la Pepita va comprar una corbeta anomenada Gwendoline, que va rebatejar com a Josefita. Aquells vaixells eren utilitzats per comerciar amb Amèrica. I, a més de transportar mercaderies, també duien passatgers, sobretot homes que anaven a fer fortuna a aquelles terres.
De fet un germà de Benet, anomenat Salvador, va seguir aquell camí i es va instal·lar a la localitat cubana de Matanzas, on va treballar de sastre i va obrir una botiga de teles. El 1858 va contraure matrimoni amb Leonor Delamar, filla de criolls cubans d’ascendència francesa. Els Delamar eren una de les famílies de comerciants més adinerades de l’illa antillana.
El matrimoni va tenir quatre filles, una de les quals, anomenada Maria Bofill Delamar, nascuda el 1874, va ser enviada a Catalunya quan només tenia sis anys, poc després de la mort del seu pare. La criatura va navegar fins a la terra natal de Salvador amb un dels vaixells del seu oncle Benet. Una vegada a Lloret va quedar sota la tutela d’una tia paterna. Segons explicà el 2008 Agustí M. Vilà al seu treball sobre els lloretencs a Amèrica publicat a Quaderns de la Selva, Maria Bofill havia estat enviada a la localitat natal del seu pare per complir la promesa que havia fet en Salvador poc abans de morir a la seva germana Ventureta, que vivia tota sola i no havia tingut descendència. Una vegada a Catalunya la petita Maria primer va ser enviada a un convent de monges de Figueres i després a un altre de Calella. Quan va ser l’hora es va casar amb Baldomer Frigola Toll i el matrimoni va donar origen a una de les nissagues lloretenques més importants per al desenvolupament del municipi i de la seva oferta turística al llarg de la segona meitat del segle XX.
