El consell d'administració de Caja Madrid, presidit per Rodrigo Rato, critica la "injecció brutal" a Bankia perquè la societat incrementi les seves provisions de manera notable, "a costa de fons públics" i "causant un greu perjudici als actuals accionistes".
Segons fonts pròximes a Caja Madrid, en l'última reunió del consell d'administració de l'entitat, Rato va explicar les línies generals del pla de recapitalització de Bankia, basant-se en un text a manera de resum redactat pel seu equip.
El text adverteix que l'ajuda que rebrà el grup que van crear Caja Madrid, Bancaixa i altres cinc caixes pot provocar unes "conseqüències molt negatives" per a la resta del sector, que ara tindrà una cobertura del seu risc immobiliari menor a la de Bankia.
El document recorda que Bankia ha demanat 22.000 milions a l'Estat, que amb ajustos es queden en 19.000 milions i que fan que el grup tingui pràcticament la meitat dels seus préstecs immobiliaris coberts, per damunt de la resta dels seus competidors.
Tot això gràcies a la ingent quantitat de fons, cosa que és "magnífica" per al grup, perquè li permetrà complir amb les noves exigències de provisions del Govern i tenir a més "múltiples i tous matalassos per a possibles pèrdues futures".
Però "desgraciadament" es fa amb càrrec al Tresor Públic, demandant gairebé un 2 % del PIB espanyol i causant un greu perjudici als actuals accionistes de Bankia, ja que la milionària ampliació que es portarà a terme provocarà una "enorme caiguda en la cotització".
Dels diners demanats per Bankia, 15.000 milions es destinaran a cobrir la cartera de crèdits i immobles i la protegiran de les possibles pèrdues futures derivades d'inversions immobiliàries excessives realitzades en el "passat", abans que esclatés la crisi i que Rato arribés a la presidència de l'entitat.
Per això el document incideix que "resulta sorprenent que es vulgui centrar en el consell sortint de Bankia (que només hi ha estat uns mesos) una responsabilitat per unes possibles pèrdues futures per unes inversions creditícies immobiliàries passades".
Un altre punt del pla de sanejament que es qüestiona en el text són els 4.000 milions que demana Bankia per ajustar el valor de la seva cartera d'empreses participades, donant per fet que aquesta s'haurà de vendre i que es farà a preus de mercat actuals, els més baixos en anys.
Les companyies només ajusten el valor de les seves empreses participades si les consideren un actiu disponible per a la venda.
Finalment, l'anàlisi de Caja Madrid sobre el pla de Bankia adverteix de les conseqüències negatives per a la resta del sector financer, que es quedarà amb percentatges de cobertura "molt inferiors" als de Bankia.
En aquest sentit, alguns bancs espanyols temen ja que el sanejament que pretén fer Bankia serveixi d'exemple del que es veuran obligats a fer la resta d'entitats, especialment si les consultores contractades pel Govern detecten la necessitat d'aportar més provisions.
