Els treballadors amb contractes temporals han sofert un ajust en els seus ingressos que duplica el suportat per els qui tenen contracte fix, segons un estudi publicat a Cuadernos de Información Económica, publicació editada per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas).
L'informe, elaborat per Daniel Fernández Kranz, estudia quin efecte ha tingut la reforma laboral sobre els salaris i destaca que que des de la seva entrada en vigor pesen més els factors interns, mitjançant l'ajust dins de la pròpia empresa de les condicions salarials i laborals.
Així mateix, incideix que mentre el descens dels salaris va ser especialment intens des dels inicis de la crisi entre els treballadors més afectats per la desocupació i la temporalitat, una vegada aprovada la reforma laboral això s'ha estès als treballadors amb contractes estables en ampliar-se la flexibilitat interna.
En aquest sentit, assenyala que aquells treballadors que perden la seva feina i posteriorment són contractats han vist baixar els seus salaris entorn d'un 8% en termes reals entre 2012 i 2013, mentre que els treballadors més estables, que havien mantingut i fins i tot augmentat el seu poder adquisitiu en els primers moments de la crisi, també van sofrir retallades d'un 5%.
En un altre article, Marcel Jansen i Ignacio García Pérez, asseguren que la reforma laboral ha impulsat la contractació i la creació d'ocupació, amb un efecte d'uns 25.000 nous contractes indefinits al mes, principalment en pimes, durant els primers 17 mesos de la seva aplicació, i augmentant el ritme de creació d'ocupació amb taxes de creixement del PIB fins i tot entorn del 1% interanual.
Així mateix, estimen que el balanç de les mesures adoptades per reformar la negociació col·lectiva i aconseguir una major flexibilitat interna és positiu.
Segons els autors, després de la reforma laboral, l'economia espanyola és capaç de crear ocupació amb creixements entre el 0,3 i l'1,3% i s'observa un augment considerable en el grau de flexibilitat salarial. "No obstant això, la reforma no ha aconseguit els objectius referent a reduir la dualitat del mercat de treball", constaten.
Un altre dels informes, signat per Federico Durán, subratlla que dels dos objectius fonamentals de la reforma -reduir els costos salarials i augmentar la flexibilitat laboral- només s'ha aconseguit el primer. Pel que fa a la flexibilitat laboral, apunta que la interpretació restrictiva de la noramtiva per part dels tribunals està dificultant la seva consecució. Sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional que sosté que la capacitat empresarial per modificar les condicions de treball és una facultat reglada i no discrecional i, per tant, sotmesa al control judicial ple i efectiu.
Negociació col·lectiva
Finalment, en un altre estudi inclós en la publicació, Miguel Angel Malo se centra en l'impacte de la reforma laboral sobre la negociació col·lectiva. Després d'un repunt inicial dels convenis signats per la fi de la ultraactivitat, constata que des de 2013 ha caigut el grau de cobertura de la negociació col·lectiva. No obstant, malgrat el que es pretenia, no ha augmentat la importància relativa dels convenis d'empresa, doncs el canvi normatiu ja estaria oferint a les empreses una major capacitat de decisió sense necessitat de negociar un conveni (especialment en petites i mitges empreses).
