Els salaris mitjans dels treballadors a temps complet amb ingressos més baixos han caigut durant la crisi un 14%, mentre que els sous dels empleats que més guanyen, també amb jornada de vuit hores, han pujat un 5,3% en el mateix període, segons un informe del gabinet econòmic de Comissions Obreres. L'estudi, que analitza l'impacte econòmic que la crisi ha tingut sobre la desigualtat, la pobresa i els salaris, revela que el 2008 el treballador d'una empresa que menys guanyava tenia un sou mitjà brut mensual de 655 euros, mentre que cinc anys més tard, el 2013, la retribució havia baixat un 14%, fins a 563 euros. Per contra, els empleats més solvents cobraven el 2008 fins a 4.346 euros bruts al mes de mitjana per una jornada de vuit hores, xifra que el 2013 va créixer un 5,3%, fins a situar-se en 4.575 euros.

Amb aquestes dades, l'informe corrobora que l'esquerda salarial entre els que més guanyen i els que menys ha crescut "amb força" durant la crisi, amb l'"agreujant" que la situació salarial dels treballadors pobres no va ser només relativa, sinó absoluta. "Els seus guanys mitjans, que ja eren reduïts abans de la crisi, van baixar encara més, mentre que els salaris alts han seguit augmentant", assenyala l'estudi, elaborat pels economistes Carlos Martín, Luis Zarapuz i José Manuel Lago.

A l'inici de la crisi, els assalariats amb ingressos més alts guanyaven de mitjana 5,9 vegades el sou mitjà d'aquells amb sous més baixos, però el 2013 aquesta diferència es va disparar fins a 8,1 vegades el salari dels que menys guanyaven.

L'informe també precisa que les caigudes dels salaris més baixos van ser més pronunciades en el període entre 2011 i 2013, quan van disminuir el 7,8%, mentre que en els sous alts i en aquest mateix període la pujada va ser del 3,5%. A més, l'estudi posa de manifest que la crisi va reduir l'ocupació en més mesura que la producció, i va generar importants avenços en la productivitat. "Si pel mateix salari (o menys) el treballador ha de fer més hores o tirar endavant més feina, s'està generant un augment de la productivitat i del valor afegit del qual no és partícip ni es beneficia el treballador malgrat la intensificació del seu treball", detalla l'informe.

Per això, els economistes sostenen que aquest avenç de la productivitat entre 2008 i 2013 ha derivat en una intensificació del factor treball i, per tant, en l'explotació laboral. De fet, la productivitat, ja sigui per hora o per ocupat, no ha deixat d'augmentar durant la recessió.

L'informe assegura que, segons dades de la Comptabilitat Nacional Trimestral, entre 2008 i 2013 la productivitat nominal per ocupat va créixer un 14,1% en l'acumulat, i un 12,6% en el cas de la productivitat per hora. Aquesta pitjor evolució de la remuneració dels assalariats enfront de la productivitat es reflecteix en un descens continuat dels costos laborals, que entre 2008 i 2013 van caure un 4,5%.

Els economistes asseguren, a més, que el descens acumulat dels costos laborals ha continuat augmentant si s'incorporen les dades de 2014, any en què van continuar baixant tot i la recuperació econòmica.