El president de la CE, Jean-Claude Juncker, va col·locar ahir la responsabilitat de la greu situació actual a Grècia, en recomanar al seu Govern que "expliqui tota la veritat" i demanar als grecs que diguin "sí" en el referèndum ja Europa. Després de la ruptura del diàleg entre Atenes i els seus creditors i un vertiginós cap de setmana en què Grècia ha convocat un referèndum sobre una proposta que no està vigent, ha demanat una nova pròrroga a l'eurozona i ha decretat un "corralito" financer, Juncker va enviar un missatge de tranquil·litat als grecs i es va mostrar molt crític amb el Govern del primer ministre, Alexis Tsipras. El cap del Govern grec va enviar diumenge a la nit una carta al president del Consell Europeu, Donald Tusk, i als líders de l'eurozona, exclòs Juncker, en la qual demanava una nova pròrroga al rescat del seu país, que expira la mitjanit del 30 de juny.
La carta va ser analitzada ahir a les capitals europees pels líders de l'eurozona i els seus equips econòmics i, com Juncker, van mostrar la seva disponibilitat al diàleg, però sense esperar canvis de la situació abans que avui expiri l'actual rescat i amb missatges de tranquil·litat als seus ciutadans i als mercats. Així a Alemanya, el seu vicecanceller i ministre d'Economia, Sigmar Gabriel, va assegurar que Berlín està disposada a reprendre el diàleg si el 5 de juliol guanya el "sí", mentre que el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, va demanar responsabilitat al Govern grec perquè analitzi i reconsideri una proposta que era "raonable i complia les regles". El president de França, François Hollande, va subratllar que "el que està en joc és una cosa fonamental, saber si els grecs volen quedar-se a la zona euro o si assumeixen el risc de sortir".
El missatge
Juncker, en la seva compareixença extraordinària davant la premsa, va dirigir el seu missatge al poble grec, a qui va demanar que, "sigui quina sigui la pregunta" del 5 de juliol, votessin "sí" perquè això equivaldria a dir "que volen seguir amb l'eurozona i la família de la UE". Un "no", va afirmar, "significaria que Grècia diu no a Europa". Va reiterar també que "la sortida de Grècia de l'euro mai ha estat ni serà una opció" i va rebutjar les qualificacions "d'ultimàtum i xantatges" fetes per Atenes respecte de les propostes. Al Govern de Tsipras, Juncker, que va dir haver-se sentit "traït" i ara "entristit", li va demanar que "digui la veritat al poble grec", i alhora va assenyalar que la situació estava "en l'últim mil·lisegon" i que "el temps s'ha esgotat"
"Cal dir-li al poble grec el que està en joc i que no és fàcil però altres ho han fet", va assenyalar Juncker en referència a les reformes en països com Irlanda, Portugal, Xipre o Espanya. Des d'Atenes, el portaveu del Govern, Gavriil Sakelaridis, li va respondre que "l'honestedat és un element essencial per a indicar bona fe i credibilitat en una negociació".
Fonts comunitàries van subratllar d'altra banda que "avui expira el programa i amb ell totes les facilitats associades", de manera que a partir de l'1 de juliol "no hi haurà programa ni tampoc assistència", sense que descartessin la possibilitat que Atenes pugui demanar que s'iniciïn les negociacions d'un nou rescat, tot i que tindrien les mateixes exigències de disciplina fiscal i reformes.
