Els problemes en els comptes de la Seguretat Social impediran que la pujada de les pensions de l'any que sigui superior al 0,25%, mínim legal que, llevat que hi hagi una decisió política en un altre sentit, s'aplicarà per tercer exercici consecutiu als beneficiaris de les prestacions, entre ells prop de 300.000 asturians. Un equip d'experts que ha anticipat el càlcul de la revaloració de 2017 alerta de la «preocupant» situació del sistema públic. I més perquè el dèficit segueix creixent fins i tot en un context d'intens creixement del producte interior brut (PIB).

El Grup de Recerca en Pensions i Protecció Social de la Universitat de València fa l'exercici de calcular l'índex de revalorització de les pensions, el mecanisme que des del 2014 va substituir a l'actualització segons l'índex de preus al consum (IPC). La fórmula té en compte diferents paràmetres del sistema: l'evolució dels ingressos, l'augment del nombre de pensions,l'«efecte substitució» (relació entre les altes i baixes de pensions) i la correcció del dèficit. El resultat és determinant per a la pujada de les pensions de cada any i al mateix temps és un «indicador molt potent i realista» sobre la situació financera d'un dels grans pilars de l'Estat del benestar espanyol. Els resultats d'aquest equip universitari conclouen que el resultat d'aplicar la fórmula és negatiu i s'ha deteriorat respecte al passat any. L'índex de revalorització que per 2017 anticipen les dades econòmiques de la Seguretat Social pel primer semestre és del -3,11%, enfront del -2,52% del 2015.

Això és, sobre el paper: les pensions s'haurien de reduir en aquesta proporció per ajustar gradualment les despeses i els ingressos del sistema. Ara bé, el mecanisme de revaloració té un límit que garanteix un pujada mínima (0,25%) i també un sostre màxim que impedeix que les pensions es revaloritzin per sobre d'una taxa equivalent a l'IPC més 0,5 punts. Així que, encara que el càlcul de l'índex de revalorització resulti negatiu, els pensionistes tenen assegurada la pujada nominal del 0,25%. El comportament de la inflació durant els últims tres anys ha permès que les pensions no perdessin poder adquisitiu en aquests exercicis amb increments mínims, els més baixos en molts anys si s'exclou la congelació de les pensions que per al 2011 va aprovar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb Mariano Rajoy a la Moncloa, les prestacions van pujar menys que la inflació el 2012 i 2013 (en aquest últim exercici, excepte per a les pensions de menys de 1.000 euros, que van pujar el 2%). El 2015, la inflació negativa a Girona (-0,6%) va propiciar que els jubilats guanyessin capacitat de compra, encara que l'actualització de les seves nòmines no passés de 2,5 euros al mes en el cas de la pensió mitjana i d'1,5 euros per als 75.000 pensionistes que cobren menys de 600 euros. Això tornat a passar el 2016. Amb independència de l'impacte en les butxaques dels jubilats, les estimacions del grup d'economistes valencià deixa a l'aire les dificultats de la Seguretat Social.

Existeix, assenyalen, «un empitjorament de la situació financera del sistema (...), com a conseqüència de no complir-se les expectatives pel que fa al creixement dels ingressos». Els comptes de la Seguretat Social llancen després de la primera meitat de l'any un dèficit anual (calculat entre juliol de 2015 i juny de 2016) superior a 17.000 milions d'euros i més gran que l'estimat en finalitzar el primer trimestre de l'any amb la mateixa metodologia. «És preocupant que el dèficit hagi augmentat en l'últim any amb un creixement econòmic real del 3,2%», destaquen els investigadors. I apunten dos factors que explicarien el desajust d'ingressos: d'una banda, la caiguda de les cotitzacions corresponents als desocupats que van deixar de cobrar prestacions; d'una altra, «la disminució de la cotització mitjana per ocupat». Hi ha més afiliats a la Seguretat Social, però els ingressos no s'enlairen com va pressupostar el Govern perquè les bases de cotització són menors a ser-ho també els salaris de la nova ocupació que es crea.