Al Parlament, amb la majoria absoluta independentista condicionada a allò que decideixi la CUP, l'activitat legislativa de Junts pel Sí (JxSí) ha estat més aviat escassa des que la coalició va arribar al Govern, tal dia farà un any. De moment les dues potes del secessionisme només demostren sintonia en aquelles lleis on el concepte "desconnexió d'Espanya" hi juga un pes específic.

Procés a banda, però, de projectes legislatius, fins ara, més aviat pocs -l'únic que s'ha aprovat al llarg del 2016 és el de modificació de la llei de mesures fiscals i financeres (Llei 1/2016) i s'ha engegat la tramitació de la Llei de mesures urgents en matèria tributària, relativa a les funcions que ha de desenvolupar la futura Agència Tributària de Catalunya, segons consta al web del Parlament.

A banda d'això, una de les primeres iniciatives legislatives de cert calat que impulsa l'Executiu, la de la nova Llei de Cambres de Catalunya, tot just en fase d'avantprojecte, ha caigut com un gerro d'aigua freda en les institucions afectades: les 13 cambres de Comerç que funcionen al país -tres de les quals són gironines- consideren que la proposta "no té en compte la realitat del teixit empresarial català ni les diverses realitats territorials".

1. Nova organització

La proposta del Departament d'Empresa i Coneixement aposta per un canvi organitzatiu substancial: d'una banda, es planteja la Cambra General de Catalunya com a interlocutor únic, de manera que les cambres territorials serien meres filials d'aquesta nova matriu, que, a parer del president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, es limita a copiar "el model de la Cambra d'Espanya", en el qual "la representació de les grans empreses" és massa "propocionalment superior" en detriment de les cambres i de les pimes. A banda d'això, la nova Cambra General competiria amb la resta en la prestació de serveis.

2. Finançament

Le cambres catalanes lamenten que el Govern, en la seva proposta, no plantegi "cap millora en l'aspecte d'ingressos respecte a la llei bàsica". D'aquesta manera, el finançament d'aquestes entitats quedaria condicionat a la venda de serveis, a les aportacions voluntàries i als ingressos derivats de convenis amb administracions. Com es financen les "despeses estructurals" de les cambres derivades del compliment de la mateixa llei no queda clar. "No tenim finançament", lamenta Joan Puig, president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, que avisa: "les tretze cambres són necessàries per defensar els interessos de Catalunya". El "servei" dispensat al país, afegeix, així "ho avala".

3. Territori

Amb la creació de la Cambra General, les grans empreses guanyen representativitat, fins al punt que dels 60 membres que tindria aquesta nova institució, només 13 correspondrien a les cambres. Trenta serien de nomenament directe i 17 correspondrien a les grans empreses. "Tothom ha de tenir representació", diu Puig, i cada sector hauria d'estar en condicions de "defensar allò que és seu".

4. Diàleg

Les cambres censuren les formes del Govern i, en particular, del departament d'Empresa que, de la seva banda, es declara dolgut per les dures crítiques rebudes. Les dues parts s'emplacen al diàleg malgrat tot. "Confio que tothom tindrà prou seny per gestionar el procés", expressa Joan Puig.