Een els fòrums internacionals on es mou el món, com el recent de Davos, una de les paraules més utilitzades pels seus dirigents ha estat blockchain. A la banca es parla d'aquesta tecnologia a totes hores, encara que també a les asseguradores, a les empreses d'infraestructures, transport, logística, alimentàries o de distribució. Diversos experts han analitzat el futur al seminari «L'economia davant al blockchain. El que ha d´arribar», celebrat fa uns dies a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i organitzat per l'APIE (Associació de Periodistes d'Informació Econòmica).
Què és el BLOCKCHAIN?
El blockchain o cadena de blocs és un conjunt de tecnologies que, combinades, fan possible que ordinadors i altres dispositius puguin gestionar la seva informació (guardant cada un d'ells una còpia d´aquesta) i compartir-la, creant un registre descentralitzat i sincronitzat entre tots ells. Com a analogia, aquest registre podria assemblar-se a un llibre de comptes (on tot moviment queda recollit) que pot substituir les tradicionals bases de dades. «La informació es transmet d'una manera extremadament segura, respectant la identitat i privacitat, gràcies a l'ús de claus criptogràfiques. A més, és un registre que no permet la seva alteració, és a dir, no permet desfer o reescriure el que ja ha registrat, que a més és visible per a qualsevol participant de la cadena o xarxa (si és pública), afegint una gran transparència», segons la Fundació CTIC. La seguretat de la cadena és tan important, segons els seus defensors, que pot provocar que ja no siguin necessaris els intermediaris de certificació que abans eren fonamentals per a la confiança.
Les empreses poden utilitzar aquest conjunt d'eines tecnològiques que constitueixen el blockchain i poden assignar, per exemple, a cadascun dels seus clients una identitat determinada. També poden crear actius digitals que es transmetin en aquesta xarxa i que substitueixin actius físics (similars a les monedes digitals). No hi ha una única blockchain, pot haver-hi tantes com es vulgui, fins i tot poden estar interconnectades. Algunes són públiques i altres privades (d'accés reservat a qui decideixi el seu propietari i per a usos concrets).
El blockchain va néixer l´any 2009 com a sistema per a protegir les esmentades monedes digitals. Cal destacar que n´existeixen 1.600, encara que la més usada, en un 40% del total és el bitcoin, que s'atribueix a un personatge misteriós: el matemàtic japonès Satoshi Nakamoto.
LA FI DELS BANCS, NOTARIS
O Registradors?
L'economista i matemàtic César Molinas, expert en moneda digital, es mostra caut amb l'evolució futura de les monedes digitals bitcoin, ethereum o ripple i les noves que aniran apareixent. Però no té dubtes a assegurar que la tecnologia basada en blockchain comportarà canvis molt importants a àrees com la desintermediació financera. I recorda que la primera cadena de blocs va ser la de bitcoin, encara que pot tenir molts usos, «com substituir notaris i registradors». Quin paper passaran a jugar els bancs en un món on la intermediació és cada vegada menys necessària? Alicia Pertusa, responsable d'Estratègia i Blockchain a Customer Solutions de BBVA indica que «hi ha una gran part de la infraestructura del mercat que canviarà la seva forma d´actuar, perquè no caldria garantir la informació entre les parts, ja que totes tenen la mateixa. És difícil parlar de l'espai temporal en què això s´acabarà produint».
PER QUÈ INTERESSA A LA BANCA?
Els permet que puguin compartir un llibre major; és a dir, on s'anoten els balanços dels clients i evita els processos en què les entitats financeres han de posar en comú dades. Permet estalviar temps i ser més eficients. L'era digital significa que els bancs que sobrevisquin hauran de fer més operacions. Per a això desenvolupen els anomenats «tokens», que són similars a les monedes digitals, encara que són creats per una empresa i serveixen per representar la titularitat d'euros o dòlars, encara que també per a representar matèries primeres com els quilowatts hora o quilograms de blat. Permet per tant crear mercats secundaris on molts actors comparteixen el mateix sistema per realitzar transaccions. Hi ha protecció de dades perquè els clients ho autoritzen. Per exemple, Endesa o Iberdrola ja avalen transaccions amb «tokens».
LA CLAU: DADES COMPARTIdeS
«Una de les coses que fem amb el blockchain -explica el directiu d'Innovació i Blockchain de Bankia Alberto Gómez Toribio- és crear nous sistemes d'identitat, en els quals les entitats financeres tenen bases de dades compartides on accedeixen a la documentació dels clients perquè puguin contractar productes via internet sense aportar documents més d'una vegada. I aquests ´tokens´ poden usar-se per a representar euros, litres de combustible, quilowatts/hora, contenidors o mercaderies en transaccions comercials».
De DIES A HORES
El BBVA ja està preparat per negociar i contractar préstecs sindicats sobre blockchain, tal com ho assegura el seu conseller delegat, Carlos Torre Vila. Això sí, adverteix que la gestió de dades ha d'estar basada en el consentiment i la confiança. El BBVA ha tancat un préstec amb Indra des de la seva unitat de negociació i contractació de préstecs sindicats sobre blockchain. A més, acaba de signar amb Repsol un préstec sobre tecnologia blockchain per 325 milions d'euros, una operació tancada en poques hores en lloc de diverses hores.
«El potencial que té blockchain és enorme, capaç de canviar la història. Les dades són el petroli del segle XXI », sosté Alicia Pertusa. «Els processos passen a ser en temps real i es garanteix la traçabilitat de qualsevol transacció. El risc operatiu desapareix en les operacions privades», assegura Pertusa, tot afegint que també ha de ser un treball conjunt de tota la indústria. El BBVA forma part dels principals consorcis internacionals que busquen la creació de sistemes comuns de validació d'informació com són R3, Hyperledger, Enterprise Ethereum Alliance i l'esmentada Alastria.
REPTES: REGULACIÓ I MILLORES TECNOLÒGIQUES
Alberto Gómez Toribio aclareix que per a Bankia «bitcoin és blockchain, però blockchain no és bitcoin. Per això no estem interessats en les monedes digitals, ja que representen una gran volatilitat i risc, com així han advertit nombrosos reguladors com la CNMV, el Banc d'Espanya o el Bundesbank».
Una de les formes per a desenvolupar el blockchain que té Bankia és la plataforma «Stockmind», que permet a tercers (sobretot empreses i startups) desenvolupar casos d'ús fins i tot sense necessitat de ser un expert en programació de blockchain, ja que facilita gestionar títols digitals de forma senzilla. Aquesta plataforma permet traçabilitat instantània, ja que ofereix l'accés a totes les dades en temps real d'un actiu, estat, ubicació, titularitat, etc. I compartir-los entre tots els agents de la cadena. A Bankia fintech by Innomnia s´acceleren empreses desenvolupant aquesta tecnologia i provocant sinèrgies entre startups.
APLICACIONS. DESAPAREIXEN ELS
INTERMEDIARIS
Més enllà del sector financer hi ha altres aplicacions al món de l'economia. Si els viatgers que busquen taxi i els conductors que ofereixen el servei poden comunicar-se i fer transaccions directament en una xarxa blockchain, ja no cal l'intermediari; és a dir, la plataforma que avui està oferint aquest servei. L'asseguradora AXA ha començat a utilitzar una plataforma de blockchain per assegurar vols a França i els Estats Units. Ha creat un contracte connectat a bases de dades globals de trànsit aeri, de manera que tan aviat com s'observa un retard de més de dues hores en el vol, la compensació s'activa automàticament. Sense que calgui fer cap paperassa. Això sí, el client cobra en moneda digital.
Carrefour assegura que en breu vendrà a França pollastres de la seva pròpia marca a través del blockchain. A l'etiqueta portaran un codi. Mitjançant l'ús d'un smartphone es podrà conèixer la data de naixement i de sacrifici del pollastre, el nom del seu criador, tractaments veterinaris o la seva alimentació. A més, tindrà accés a un vídeo de 45 segons on es podrà veure l'explotació on el pollastre s'ha criat. Northern Trust, una firma nord-americana de gestió de capital privat, ha utilitzat la tecnologia blockchain per gestionar el procés de documentació d'una compra de fons privats. S'ha estalviat molt de temps, ja que l'ha reduït de tres setmanes a tres dies; i ha garantit la confidencialitat.
EL CONSORCI D'EMPRESES
I INSTITUCIONS ALASTRIA
Per poder impulsar el blockchain en l'àmbit espanyol ja hi ha unes 300 empreses, i entre aquestes la majoria són les de l'IBEX, com el BBVA, Bankia, Endesa, Iberdrola i Ferrovial, entre d´altres, que ara investiguen què fer amb aquestes tecnologies.
