Aquests dies s'ha commemorat el dia de l'educació financera, més enllà de la poca significació de les innumerables celebracions iniqües, pot ser una ocasió per valorar el nostre coneixement de fonaments econòmics, i com les eines econòmiques o d'educació financera ens poden ajudar en la planificació de la nostra vida quotidiana.

L'economia és una ciència social que analitza els comportaments de les persones, de manera individual, cosa que anomenen microeconomia, i de manera agregada, en àmbit principalment de país, que s'anomena macroeconomia, i com aquests comportaments individuals i col·lectius s'interrelacionen, sota una òptica de la decisió individual, que habitualment cerca la maximització del seu benestar.

Més enllà, de la definició més o menys complexa de l'economia o de la feina dels economistes, el que considero rellevant és que la capacitat d'analitzar comportaments i decisions de la societat i les seves interrelacions ens aporten eines útils per anticipar situacions i comportaments dels individus, de les empreses i de les economies en el seu conjunt.

En aquest sentit, dins del marc de la necessitat de l'educació financera, considero especialment rellevant, alguns aspectes, que des de l'òptica de la família, ens poden ajudar a fer una millora planificació financera dels nostres recursos, més enllà de la nostra capacitat econòmica.

El primer aspecte a tenir en compte és que hem d'entendre que en el cicle vital, tenim etapes productives, en les que treballem i som capaços de generar una renda, i un altre, en la que no treballem, la jubilació. En aquest sentit, l'economia el que ens permet anticipar quines preferències d'estalvi i de consum mostren els individus. L'exemple més habitual considera que els individus manifesten una preferència o necessitat de consum estable al llarg de la seva vida, és a dir, que no volen reduir el seu nivell de consum o de renda, en el moment que deixen el mercat laboral. Sí aquesta fos la nostra opció, sabem des d'ara que els nostres ingressos previsiblement es reduiran durant la jubilació, pel que necessitarem estalviar al llarg de la nostra etapa de treball, per a poder mantenir la nostra capacitat de consum en la jubilació.

Per tant, la primera decisió individualment que les famílies han de prendre és quin percentatge de la seva renda, al llarg de la seva vida, destinen al consum o quin percentatge destinen a l'estalvi. És evident que les dificultats d'estalvi de les rendes més baixes recauen principalment en el fet que les rendes que ingressen no permeten, en determinats casos, satisfer les necessitats bàsiques de consum, per la qual cosa la capacitat d'estalvi és nul·la, és per a aquests casos on part de la responsabilitat recau sobre les administracions públiques, garantint un estat del benestar suficient per a totes les rendes.

En qualsevol cas, és rellevant assenyalar que la responsabilitat a l'hora de realitzar una planificació del consum al llarg de la vida recau sobre les decisions individuals de consum i estalvi, en la mesura que anticipem una etapa de la vida on els nostres ingressos es poden veure reduïts de manera rellevant.

Un altre aspecte financer, rellevant, des de l'òptica de les famílies, és la diferència entre deute i capacitat i/o necessitat de finançament. En aquest sentit, el nostre deute és el volum de passius financers, de préstecs, compromisos de pagament que tenim en el moment actual. Per exemple, si tenim un préstec hipotecari de 150.000 ? de la nostra casa, amb una amortització (cancel·lació) anual del préstec de 10.000??, i tenim un conjunt d'ingressos de 30.000 ? anuals. En termes econòmics diríem que tenim un deute de cinc vegades la nostra renda (150.000 / 30.000 = 5), i una càrrega de la hipoteca del 33% de la nostra renda (10.000 / 30.000 = 33%). Saber quina és la nostra capacitat de pagament i saber el nostre volum de deute, ens permet anticipar quin percentatge de la nostra renda ja tenim compromès i per tant, quina part podem destinar a consumir o estalviar.

I una tercera variable que ens hauria de permetre tenir una relativa tranquil·litat econòmica en l'àmbit de família és poder disposar d'uns fons de reserva, és a dir un racó de diners que ens permeti satisfer necessitats no previstes, del dia a dia, sense necessitat que aquests imprevistos, comprometin els nostres ingressos.

Malgrat tot, de la teoria a la pràctica hi ha un món, i cada cas té les seves particularitats i és diferent, es poden utilitzar els coneixements econòmics i financers, per a planificar, en la mesura del possible, la nostra gestió del consum i de l'estalvi, des dels nostres primers ingressos