Tres excàrrecs del Banc d'Espanya van assegurar ahir que desconeixien els augments de sou que va abonar CatalunyaCaixa, i van precisar que del primer d'aquests increments, l'aprovat el gener d'aquell any, se'n van assabentar «per la premsa».
L'ex-director general de supervisió del Banc d'Espanya Jerónimo Martínez Tello, l'exdirector del departament d'inspecció Pedro González i l'excap del grup d'inspecció del BdE Sergio Linares van declarar com a pèrits en el judici pels sobresous abonats a la cúpula de l'antiga caixa el 2010, que se celebra a l'Audiència de Barcelona.
Tant l'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, com l'ex-director general Adolf Todó, per als quals la Fiscalia demana quatre anys de presó, van declarar a l'octubre que el Banc d'Espanya estava al corrent de l'augment de salaris a l'entitat, una versió que van contradir aquests ex-alts càrrecs del BdE.
Martínez Tello va comentar que, després d'assabentar-se «per la premsa» de l'augment retributiu aprovat el gener del 2010, que va suposar que Todó augmentés el seu sou fix en 100.000 euros -de 700.000 a 800.000 euros- i el seu variable del 35 al 50%, el va trucar, tant a ell com a la Generalitat, per dir-li que la pujada «no era oportuna», perquè «estàvem al principi de la reestructuració» de la caixa, encara que no va qüestionar en cap moment la legalitat de l'increment.
Això no obstant, els excàrrecs de BdE que van declarar també van voler recordar que CatalunyaCaixa no tenia obligació d'informar el supervisor bancari dels increments retributius aprovats a la seva cúpula, perquè el Banc d'Espanya no va tenir competències en matèria de retribucions fins a l'any 2011.
Martínez Tello va detallar al tribunal que, quan va parlar amb Todó sobre el seu augment de sou, aquest li va dir que l'increment «estava pactat» i que la seva remuneració se situaria «molt per sota de la mitjana» del que cobraven altres directius d'altres entitats per la mateixa funció.
Aquest exdirectiu també va opinar que la reestructuració laboral afrontada a CatalunyaCaixa, és a dir, l'ERO dut a terme llavors, li va semblar «molt generós».
No tenien competències
Tant l'advocat de Narcís Serra com el d'Adolf Todó van preguntar a aquests excàrrecs del supervisor bancari per què no van qüestionar més endavant la política de retribucions de l'entitat, si aquesta era la seva opinió.
Martínez Tello va insistir que fins al juny del 2011 el Banc d'Espanya no va tenir competències sobre retribucions d'alts càrrecs, i va recordar que a final d'aquell any el FROB ja va començar a negociar una moderació dels salaris de les cúpules directives de les entitats a les quals havia injectat capital.
«El Banc d'Espanya no validava ni deixava de validar res. Era el FROB el que prendria la majoria del capital de CatalunyaCaixa», va assegurar Pedro González respecte a la política de retribucions a CatalunyaCaixa.
Respecte a l'augment salarial aprovat l'octubre de 2010, que va autoritzar un augment de 4,7% a la cúpula de CatalunyaCaixa, Martínez Tello va respondre que se'n va acabar assabentant «molt de temps després».
Més enllà de la política salarial d'aquesta entitat financera, Martínez Tello ha volgut remarcar que en aquella època creia que Adolf Todó era «part de la solució» als problemes pels quals passava l'entitat.
«Per a nosaltres, que se li pagués un milió d'euros, 500.000 o 300.000 euros, sincerament, no era important, perquè l'important era que se solucionés (la situació de CatalunyaCaixa)», va etzibar Martínez Tello, per a qui la marxa del «capità d'aquell vaixell» en aquell moment hauria creat un «desequilibri terrible».
Durant la seva declaració, aquests pèrits també van argumentar que poc abans que l'entitat financera rebés una injecció de 1.250 milions del FROB se la va declarar «fonamentalment sòlida».
Van aclarir que aquesta terminologia econòmica significa que l'entitat era «vulnerable», però que el supervisor bancari considerava que podia «tirar endavant» amb ajudes públiques, ja que d'una altra manera l'hauria «intervingut».
Aquests excàrrecs de Banc d'Espanya van assegurar que van recomanar a CatalunyaCaixa que entrés en un procés de fusió, però que no van imposar mai amb quines entitats havia d'escometre's. «Se'ls va dir que havien de casar-se, però no amb qui», va concloure González a preguntes del tribunal.
