El 2018 no ha complert les expectatives que se li suposaven quan el seu antecessor també declinava. La volatilitat en els mercats ha estat una constant, amb penalitzacions a Europa i eufòria durant la major part de l'any als Estats Units, i el futur de l'economia s'ha anat enfosquint per culpa d'esdeveniments com a poc inquietants. Què han estat anticipant les borses en aquests gairebé dotze mesos? Una altra crisi? Una desacceleració? O, tots tranquils, que seguim en l'ona del creixement. Estan sobrevalorades places com la novaiorquesa i excessivament castigats parquets com els europeus i singularment l'espanyol? Cada cosa en el seu moment. Comencem per aquesta última qüestió que dibuixa el panorama per a explicar la primera.

El director corporatiu de Banca Privada de Bankia, Ignacio Ezquiaga, assegura que, «en contrast amb el que generalment s'esperava a l'inici de l'any, 2018 ha resultat molt negatiu per a la majoria dels mercats». Per als Estats Units, ha estat excel·lent fins al tancament de novembre, quan l'SP500 es revaloritzava un 4%, però desembre ha trastocat el panorama, amb un descens de gairebé 2.500 punts en el mes -fins als 23.300- que implica una caiguda anual del 5%. Per part seva, els mercats europeus s'han desplomat: el francès CAC-40, un 13%, l'Ibex 35, un 14%, i l'alemany Dax, un 18,5%. El director de negoci institucional de Merchbanc, Carlos de Fuenmayor, afegeix que el mercat americà, fins al rush final d'any, «no és que estigués sobrevalorat, és que estava en nivells històrics mai vistos. Som testimonis de la valoració de mercat més àmplia de tota la història des que existeixen registres sobre aquest tema». Per contra, la borsa espanyola «està clarament infravalorada, també històricament, en ser un mercat estret i molt apetible per als atacs dels baixistes». Bona prova d'això és que l'Ibex 35 «cotitza a nivells de gairebé el 50% per sota del seu màxim històric».

El professor d'Economia Aplicada de la Universitat de València, Vicente Pallardó, opina que «hi ha mercats sobrevalorats de llarg a llarg del món, d'aquí els severs moviments que es produeixen cada poc temps». No obstant això, matisa que aquest fenomen es dona més en el deute públic que en la renda variable. Per espais geogràfics, considera que la borsa espanyola no està infravalorada en general, excepte en el cas dels grans bancs, i coincideix amb altres experts consultats que el parquet de Nova York està sobrevalorat, especialment per a una economia en el final del cicle «per a la qual ja no hi haurà més retallades fiscals i amb empreses greument endeutades». Respecte a aquesta última qüestió, realitza una més que inquietant afirmació: «Són les mateixes empreses, amb recompres d'accions de 900.000 milions de dòlars en l'últim any, les que, en part no menyspreable, han estat elevant les cotitzacions. S'endeuten a costos baixíssims, ja que els tipus d'interès segueixen en mínims, que a més desgraven fiscalment, i recompren les seves accions per a inflar el valor en Borsa (i, per cert, en això deixen d'invertir)».

El conseller delegat de l'assessoria financera Kau Markets, Lorenzo Serratosa, considera que per saber si un mercat està o no sobrevalorat no cal fixar-se en l'indicador que l'identifica, és a dir, si l'espanyol Ibex cotitza a 9.000 o 12.000 punts, sinó pels beneficis de les empreses que el componen. Sota aquesta premissa hi ha diferències notables entre els Estats Units i Europa: en el tercer trimestre de 2018 «veiem com als EUA l'augment de beneficis mitjans del SP500 està en un 20%, mentre que a Europa, l'Eurostoxx600 està en un 12%». I un altre matís, «a Europa pot haver-hi empreses fent-ho molt bé en un entorn difícil, com Burelle a França o Grífols a Espanya, i, a l'inrevés, als Estats Units podem trobar empreses fent-ho molt malament en un entorn favorable, per exemple, General Electric, que ha perdut un 80% del seu valor».

Amb aquest panorama, què podem dir que ens estan avançant els mercats? Serratosa assegura que el missatge que transmeten és el del final del cicle econòmic iniciat en 2010, encara que afegeix que s'equivoquen, perquè és cert que s'ha produït una desacceleració en 2018, «però això no significa que vegem una recessió imminent».