Els sis principals bancs espanyols -Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter- van obtenir un benefici net conjunt de 16.676,5 milions d'euros el 2018, la qual cosa suposa un augment del 22,4% respecte l'any anterior. Els bancs que cotitzen a l'Ibex-35 van incrementar els seus beneficis de manera generalitzada -tan sols el Sabadell va reduir els seus guanys- amb un especial esment per a les entitats més grans, que van augmentar els guanys de manera significativa i a doble dígit malgrat operar en un context de baixos tipus d'interès.
El BBVA ha estat el banc que més va incrementar els seus beneficis, un 51,3%, fins a situar-los en 5.324 milions d'euros, impulsat per la recurrència en els ingressos, el control de les despeses i la plusvàlua per la venda de BBVA Chile. El segueix Bankia, que va obtenir uns guanys atribuïts de 703 milions d'euros el 2018, un 39,2% més respecte a un any abans, després de la incorporació del BMN. No obstant això, en termes ordinaris, el benefici de l'entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri es va situar en 788 milions, un descens del 3,4% respecte als 816 milions obtinguts l'any anterior.
Aquesta diferència es produeix després d'una dotació extraordinària de 85 milions després d'impostos per la venda d'una cartera d'actius improductius a Lone Star d'una quantitat de 3.070 milions en el moment de tancar l'acord. A canvi, aquesta operació permetrà estalviar 200 milions d'euros en els tres anys posteriors al tancament.
No obstant això, és el Banc Santander l'entitat que va assolir un benefici més gran, 7.810 milions d'euros, una xifra un 18% superior a la d'un any abans, impulsada sobretot pel Brasil i Espanya, així com per les millores de la qualitat creditícia, que van compensar l'impacte de la depreciació d'algunes divises davant de l'euro, com el peso argentí.
Per la seva banda, CaixaBank va obtenir en l'exercici del 2018 un benefici atribuït de 1.985 milions d'euros, cosa que representa un augment del 17,8% respecte al 2017, en el qual ha destacat la millora de tots els marges, l'aportació més elevada del BPI i la reducció de dotacions.
Bankinter, per la seva banda, va veure créixer el seu benefici en un 6,3%, fins a situar-se en la xifra rècord de 526,4 milions d'euros. Entre les fortaleses que s'han vist en aquests resultats ha destacat la rendibilitat, amb una rendibilitat sobre el capital invertit del 13,2%, que segueix situant l'entitat dirigida per María Dolores Dancausa «com el banc cotitzat espanyol més rendible».
Per contra, el Banc Sabadell va ser l'únic banc que va patir una caiguda. En concret, l'entitat presidida per Josep Oliu va tancar el 2018 amb un benefici net atribuït de 328,1 milions d'euros, un 54,2% menys, després de completar la migració de la filial britànica TSB i completar la neteja del balanç. Sense tenir en compte l'impacte dels costos extraordinaris assumits, que xifra en 637,1 milions, el creixement del benefici net del Sabadell hagués estat del 9,6% interanual, fins a situar-se en els 783,3 milions d'euros.
Problemes de reputació
Sense tenir en compte els baixos tipus d'interès i el context econòmic, els bancs encara no recullen en els seus llibres el potencial impacte que pot arribar a suposar el nou reglament que determina que és l'entitat el subjecte passiu que ha d'assumir l'impost sobre els actes jurídics documentats o els problemes de reputació acumulats durant els últims mesos.
De manera particular, el Santander ha hagut de fer marxa enrere en el nomenament de qui havia de ser el seu nou conseller delegat, una decisió que el món financer ha rebut amb sorpresa. El banc presidit per Ana Botín ha anunciat de manera precipitada el fitxatge de l'italià Andrea Orcel, banquer d'inversió que procedeix d'UBS, sense tenir-ho tot lligat. Aquest fet l'ha portat a haver de recular quan en saber la quantitat final que havia de pagar a l'executiu en concepte de bonus diferit.
Per la seva banda, el BBVA es troba immers en una mala situació judicial i una investigació interna després que sortís a la llum que el president d'honor, Francisco González, va contractar els serveis de l'excomisari empresonat Villarejo per desestabilitzar un intent d'assalt al poder de l'entitat durant el 2004 i el 2005 per part de directius de Sacyr, anys durant els quals suposadament es va dur a terme un espionatge massiu.
