La seguretat alimentària és una qüestió que ocupa a molts i preocupa a gairebé tots. La Comissió Europea (CE) dona resposta a la preocupació expressada pels ciutadans en una iniciativa ciutadana europea amb una proposta per augmentar la transparència dels estudis científics en l'àmbit de la seguretat alimentària. La proposta, que es basa també en el control de l'adequació de la legislació alimentària general, que data de 2002, necessita una actualització. Amb la mateixa es donarà als ciutadans un major accés a la informació presentada a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) sobre les autoritzacions relatives a la cadena agroalimentària que permetrà a la Comissió sol·licitar estudis addicionals i involucrarà més estretament els científics dels estats membres en els procediments d'autorització.

El vicepresident primer de la CE, Frans Timmermans, va declarar que «estem abordant les preocupacions dels ciutadans per tal de millorar la transparència sobre la presa de decisions per oferir un millor accés a la informació pertinent i garantir que l'avaluació del risc sobre una base científica fiable segueixi estant en el centre de la presa de decisions en aquest àmbit tan sensible de la seguretat alimentària». Per la seva banda, el comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària, Vytenis Andriukaitis, va declarar que «a la Unió Europea (UE), la determinació científica del risc per a la seguretat alimentària és una de les més estrictes del món. Ara la reforcem mitjançant normes de transparència més clares i una comunicació del risc més eficaç en tot el procés. Gràcies a aquesta reforma, els ciutadans tindran accés immediat als estudis científics en suport de les sol·licituds d'autorització».

En aquest sentit, Andriukaitis va fer una crida als estats membres i al Parlament Europeu perquè «aquesta proposta es converteixi ràpidament en llei, de manera que puguem oferir resultats als ciutadans abans de les eleccions europees d'aquest any». La Comissió Europea proposa una revisió del reglament sobre la legislació alimentària general, juntament amb la revisió de vuit actes legislatius sectorials, per ajustar-los a la normativa general i reforçar la transparència en els àmbits dels Organismes Modificats Genèticament (OMG), els additius en els pinsos, les aromes de fum, els materials destinats a entrar en contacte amb els aliments, els additius, els enzims alimentaris i les aromes alimentàries, els productes fitosanitaris i els nous aliments. Els elements essencials de la proposta esmentada són: garantir una major transparència, permetent als ciutadans un accés immediat i automàtic a tota la informació relacionada amb la seguretat presentada per la indústria en el procés de determinació del risc; crear un registre europeu comú dels estudis encarregats per garantir que les empreses que sol·liciten una autorització presentin tota la informació pertinent i no ocultin els estudis que els són desfavorables; fer possible que l'EFSA pugui exigir estudis complementaris a petició de la Comissió i amb càrrec al pressupost de la Unió; fer obligatòria la consulta de les parts interessades i els ciutadans sobre els estudis presentats per la indústria en suport de les seves sol·licituds d'autorització de productes; augmentar la participació dels estats membres en l'estructura de governança de l'EFSA i en les seves comissions tècniques científiques; reforçar la comunicació del risc als ciutadans, amb accions comunes per augmentar la confiança dels consumidors, fomentant la seva sensibilització i comprensió i explicant millor els dictàmens científics que emet l'EFSA, així com el fonament de les decisions de determinació del risc. Els resultats d'un control d'adequació de la legislació alimentària general, publicats a principis d'aquest any, van confirmar que la legislació compleix els seus objectius de garantir un alt nivell de protecció de la salut humana i el bon funcionament del mercat interior. En particular, l'enfocament científic de la legislació alimentària de la Unió, basat en els riscos, ha augmentat el nivell general de protecció davant els riscos de seguretat alimentària. Alhora, el control d'adequació també va posar de manifest la preocupació dels ciutadans sobre la transparència dels estudis científics i el procés de determinació del risc a la cadena agroalimentària.

El secretari general de COPA-COGECA, Pekka Pesonen, va subratllar la importància del paper de l'EFSA per garantir que les decisions que s'adoptin en aquest àmbit es basin en la ciència i salvaguardin la seguretat alimentària i la confiança dels consumidors europeus. «És essencial», va afegir Pesonen, «continuar enfortint el paper de l'EFSA per garantir una major coherència i cooperació entre els diferents organismes d'avaluació de riscos de la UE, atraient experts rellevants, brindant previsibilitat i garantint el suport de les diferents autoritats públiques». Per a COPA-COGECA, quan es tracta de comunicació de riscos, és vital comunicar la ciència d'una manera equilibrada, professional i pragmàtica. D'aquí a la importància d'un marc regulador que doni confiança i que sigui coherent, especialment en moments en què hi ha incertesa en els mercats. Una cosa que és fonamental perquè els agricultors i les cooperatives agrícoles planifiquin amb antelació per tal de garantir un sector agrícola innovador, competitiu i sostenible. Esperem que aquestes mesures, a més de donar garanties als productors, aportin confiança i seguretat als consumidors.