23 de abril de 2019
23.04.2019
Diari de Girona

La classe mitjana catalana, en reculada

Catalunya va perdre en cinc anys més de 85.000 ciutadans d'ingressos mitjans, un fenomen que afecta tots els països rics i que suposa una amenaça per a la cohesió · A les comarques gironines la caiguda és de 8.000 persones entre 2013 i 2016

22.04.2019 | 23:45
La classe mitjana catalana, en reculada

La classe mitjana catalana està en reculada. No és un fenomen exclusiu de Catalunya. Passa en el conjunt d'Espanya i als països de l'entorn. La classe mitjana dels 36 països més desenvolupats del món s'ha afeblit, està «espremuda», conclou un recent estudi elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el club dels països més rics. I utilitzant la seva metodologia es pot apreciar que a Catalunya aquesta classe també minva de forma preocupant.

Tots els economistes coincideixen que un territori és més pròsper com més àmplia i estable és la seva classe mitjana i per aquest motiu hagin saltat les alarmes davant les rotundes conclusions de l'estudi de l'OCDE. Assenyala que la classe mitjana està estancada després d'un llarg viatge de declivi que ha durat tres dècades, que es va aguditzar amb la crisi financera i que no té pinta de redreçar-se en la nova economia digital. L'estudi destaca que, des de mitjan anys 80 del passat segle, el creixement de les rendes de la classe mitjana s'ha anquilosat. Augmenten molt menys que les rendes de les classes altes. A més aquestes rendes han crescut molt menys que els preus de béns i serveis que són centrals en el consum de la classe mitjana: l'habitatge, l'educació especialitzada i de postgrau, i la sanitat. I a tot això s'afegeix una creixent inseguretat respecte al treball.

Espanya

Segons l'OCDE, Espanya és un dels països on els problemes de la classe mitjana creixen més perquè l'augment del cost de la vida ha estat superior al creixement de les seves rendes. «L'habitatge, per exemple, representa un terç de l'ingrés disponible, enfront d'un quart en els anys noranta», apunta l'estudi de l'OCDE, titulat «Sota pressió: la classe mitjana espremuda». L'informe, de 178 pàgines d'extensió, destaca que per a moltes generacions pertànyer a la classe mitjana significava viure en una casa còmoda amb un estil de vida gratificant i un treball estable amb oportunitats de carrera. No obstant això, la institució formada pels països més desenvolupats del món utilitza una catalogació més tècnica per delimitar què és la classe mitjana: aquelles persones els ingressos de les quals estan entre el 75% i el 200% de la renda mitjana al país. L'estudi utilitza com a referència l'any 2016 i llars en les quals resideix una única persona. Sota aquest criteri, en el cas espanyol la renda anual per pertànyer a la classe mitjana seria de 12.911 i 34.428 dòlars anuals, la qual cosa al canvi equival a entre 11.455 i 30.545 euros anuals.

Catalunya

A Catalunya les rendes mitjanes són més altes que en el conjunt d'Espanya i utilitzant com a referència les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de rendes per unitat de consum de l'any 2016 i la metodologia de catalogació de l'OCDE, el graó de la classe mitjana a Catalunya seria de 13.000 i 35.000 euros anuals. Utilitzant aquests paràmetres es pot observar l'evolució de la classe mitjana de Catalunya encara que sigui d'una manera aproximada. Aquest graó de 13.000-35.000 euros es pot inserir dins dels trams de rendiments que declaren els catalans en els seus impostos sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Aquests trams no coincideixen exactament amb el graó seleccionat, però els dos trams centrals de rendiments poden permetre una estimació. Són els que van de 12.000 a 21.000 euros i de 21.000 a 30.000 euros. És a dir el graó seria de 12.000 i 30.000 euros.

Segons les dades de l'Agència Tributària corresponents a la declaració de l'IRPF de 2017 (que es correspon amb l'exercici fiscal de 2016) en el tram 12.000-30.000 euros es van comptabilitzar a Catalunya un total de 1.518.663 liquidacions que representen el 45,7% del total de declarants. Si s'obtenen les dades d'un lustre abans, en l'exercici fiscal de 2011, el resultat és de 1.605.528 liquidacions que representen el 45,7% del total de contribuents. És a dir, en només cinc anys aquest tram 12.000- 30.000 euros va perdre a 86.865 catalans que podíem considerar com a classe mitjana. En taxa sobre el total de declarants són gairebé dos punts percentuals i mig de caiguda i a més cal tenir en compte que en aquests quinquenni va augmentar el cost de la vida, amb el que el poder adquisitiu d'aquesta classe mitjana es va reduir.

Les dades de Girona no es poden encara comparar amb un marge temporal tan ampli. Però es pot veure, però, a través de les declaracions de l'IRPF de 2013 i de 2016 que la caiguda és proporcional. Així en només 3 anys, la franja entre 12.000 i 18.000 euros va caure en 8.000 persones, el que significa un 1,8% menys. És cert, també, com en el cas del conjunt de Catalunya que una part d'aquesta classe mitjana ha ascendit en els esglaons de renda, però també que les classes baixes són més baixes que el 2013.

Aquest descens de les classes mitjanes a Catalunya es va produir al mateix temps que es va mantenir la proporció de classes baixes (encara que hi ha un increment de les classes molt baixes) i es va registrar un increment de les classes altes (encara que dins d'elles en el seu nivell d'ingressos més baix). «Les principals víctimes de les crisis sempre són les classes mitjanes, sobretot la població assalariada, perquè per aquí és per on s'ajusta el mercat, a base d'acomiadaments i de contractacions, sempre ocorre igual», va apuntar Joaquín Lorences, catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat d'Oviedo, que va destacar que l'estretament de les classes mitjanes acostuma a tenir efectes a escala política, amb un desenvolupament més elevat dels extremismes.

Els efectes polítics

L'estudi de l'OCDE assenyala que una de les seqüeles del declivi de les classes mitjanes és l'empitjorament de les seves perspectives i un augment de la percepció que el sistema econòmic actual és «injust», que les classes mitjanes no es beneficien del creixement de la mateixa manera amb la qual contribueixen a ell. Això explicaria, en part, l'aparició de populismes i fenòmens polítics i socials com les «armilles grogues» a França. Ángel Gurría, secretari general de l'OCDE, va emplaçar als governs a actuar per ajudar les classes mitjanes. «Han d'escoltar les preocupacions de la gent i protegir i promoure el nivell de vida de la classe mitjana», va demandar el mexicà Ángel Gurría durant la presentació de l'informe a Nova York. «Això ajudarà a impulsar el creixement econòmic i a crear un teixit social més cohesionat i estable», va afegir Gurría

L'automatització

L'estudi de l'OCDE també mira cap al futur i té en compte els efectes de la digitalització de l'economia. En aquest aspecte l'informe destaca que els treballadors amb ingressos mitjans tenen ocupacions amb un major risc d'automatització a Espanya que la resta dels 36 països que formen part de l'organisme internacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit