L'aigua i el futur de l'agricultura

Al món hi ha més de 2.000 milions de persones sense tenir aigua potable. Hi ha un informe de l'ONU, titulat «Que ningú es quedi enrere». En el document hi ha els motius de l'exclusió als recursos de l'aigua i es tracta de donar explicacions sobre com superar desigualtats. El 2015, tres de cada deu persones -2.100 milions- no tenien accés a aigua potable i 4,5 mil milions de persones, o sis de cada deu, no havien aconseguit instal·lacions sanitàries de cap manera segura. La degradació del medi ambient natural i la pressió insostenible sobre els recursos hídrics mundials continuen al ritme actual, el 45% del producte intern brut mundial i el 40% de la producció mundial de cereals estaran en risc el 2050. Les poblacions pobres i marginades es veuen afectatades de manera desproporcionada, exacerbant encara més les desigualtats, diu Gilbert F. Houngbo, president de l'ONU-Aigua i president del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola. Recordo amb l'ONU que el futur de l'aigua passa per una gestió sostenible basada en el consum responsable, la disminució de l'impacte ambiental i la innovació.

Continuant amb el nostre assaig, cal dir que el Ministeri d'Agricultura va publicar recentment la seva tradicional «Enquesta sobre Superfícies i Rendiments de Cultius (ESYRCE) de 2018», que eleva a 3.774.286 hectàrees (ha) la superfície regada, un 1,08%, unes 40.591 ha més en relació a l'any anterior (un 6,7%), i a gairebé 400.000 ha en relació a l'última dècada. Aquesta evolució es desprèn de les disponibilitats hídriques en les diferents comunitats autònomes, que han estat molt variables al llarg d'aquests anys. Així, per exemple, en alguns períodes de sequera importants, com els anys 2014 i 2015 i, per contra, campanyes excepcionalment humides, com les dels anys 2010 i 2013, expliquen, en gran part, el lleu descens o increment moderat, respectivament, de la superfície regada. L'increment de la superfície regada a Espanya, al contrari del que podria pensar-se, no suposa l'ús de més quantitat d'aigua per regadiu, ja que va acompanyat d'un canvi en l'evolució dels diferents tipus o sistemes de reg, amb tendència a ser cada vegada més tecnificats per a una major eficiència i estalvi de cabals.

Amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua es va celebrar un debat sobre l'aigua. Es va posar de manifest que les agricultures de secà estan conduint a bona part d'Espanya cap a la despoblació, coincidint en afirmar que l'agricultura espanyola en el futur serà de reg o no serà. Crec que és important ressaltar el problema de l'escassetat d'aigua a nivell mundial. Si l'any 2050 serem uns 10.000 milions d'habitants, la nostra alimentació exigirà més terres per poder aportar més aliments. El progressiu procés d'urbanització fa que cada vegada hi hagi més persones vivint a les ciutats i menys en el medi rural. Les primeres s'habituen ràpidament a un model alimentari i nutricional de tall occidental, europeu o nord-americà, el que multiplica per elevats coeficients les racions que constitueixen la seva alimentació diària. Necessitem doncs més aliments però no tenim més aigua ni més terra.

Si examinem la situació espanyola, veiem que la Producció Final Agrària (PFA) de l'any 2018 va ser de 53.000 milions d'euros, dels quals un 60,7% ho va constituir la producció vegetal. I la majoria d'aquesta producció vegetal s'obté avui a Espanya en terres regades i bona part de la mateixa constitueix un element essencial de la nostra exportació agroalimentària. Potser per això avui som el tercer país d'Europa en producció agrària i el sisè país exportador agroalimentari mundial. Som fortament exportadors en hortofructicultura, vins, oli d'oliva i porcí, i ocupem en tecnologia en tot el sistema agroalimentari una de les principals posicions del món.

I si ens referim a les terres regades, som el primer país d'Europa en superfície regada, amb 3,5 milions d'hectàrees, el novè del món i el tercer en reg modernitzat. El regadiu és una constant de la nostra història des de Carles III i la Il·lustració, passant per Jovellanos i Costa i arribant als darrers quaranta anys de monarquia parlamentària. Tenim una gran capacitat d'embassament d'aigua però hi ha dubtes sobre si es pot anar més lluny en aigua embassada o en interconnexió de conques. Es parla sempre del Tajo-Segura però molt poc, en canvi, de les de l'interior de Catalunya de gran acceptació i èxit. I es comenta molt sobre les aigües superficials i poc de les subterrànies. Com ja hem comentat, és un fet que les agricultures de secà estan conduint a bona part d'Espanya cap a la despoblació, un tema molt preocupant, cosa que porta a plantejar-se que l'agricultura espanyola en el futur serà de reg o no serà, el que accentua la necessitat d'una política hidràulica estable. També cal tenir en compte el problema del canvi climàtic, una cosa que no és per arribar sinó que ja està entre nosaltres. Finalment, cal considerar el possible impacte negatiu del Brexit sobre les exportacions agrícoles espanyoles i especialment les vegetals que requereixen aigua per a la seva producció. Cal posar de manifest que no havíem enfocat el problema des del punt de vista de l'aigua virtual i la petjada hídrica i el seu impacte sobre la balança comercial de l'aigua, posant com a exemple que Espanya s'ha convertit en el tercer productor mundial de porcí gràcies a les importacions de cereals que suposen en essència importacions d'aigua amb un saldo positiu.