Tres estacions d'esquí han tancat els darrers 30 anys: Llessui, La Tuca i Rasos de Peguera. Si hi afegim Vall Fosca Interlllacs, l'estació que mai va arribar a obrir al Pallars Jussà, serien quatre. Aquesta llista s'hauria pogut eixamplar si el Govern no hagués intervingut en moltes altres estacions d'esquí per evitar-ne el tancament: La Molina, Núria, Port Ainé, Espot, Vallter i Boí Taüll. Només Baqueira Beret, Masella i Port del Comte són viables econòmicament. Aquestes dades demostren que les inversions en estacions d'esquí són d'un alt risc econòmic però, per contra, generen una activitat econòmica molt important a les zones on es troben.

Aquest any, a mitja temporada, una avaria al telecadira que dona accés a l'estació d'esquí d'Espot va fer encendre totes les alarmes. Això no obstant, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), gestor de l'estació, va reaccionar i de manera ràpida es va organitzar un sistema de màquines trepitjaneu per pujar els esquiadors a l'estació. Com que no es va poder resoldre l'avaria, finalment, un cop acabada la temporada, el Govern va anunciar la licitació d'un nou telecadira per un import superior als 8 MEUR.

El director general de Polítiques de Muntanya de la Generalitat, Albert Alins, destaca que les estacions d'esquí «són un element estratègic i fonamental» pel Govern i així ho demostra amb una aposta «estratègica» per consolidar aquestes estacions ja que que formen part del «futur» del territori.

Segons un estudi elaborat pel Centre d'Estudis UPF Sports Lab de la Pompeu Fabra, l'any 2018, les estacions d'esquí de FGC (La Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot i Port Ainé), generen un impacte econòmic net de 121,25 milions d'euros i un impacte total sobre la producció de l'activitat de 222,90 milions d'euros.

Les dades de l'estudi reflecteixen que el pes que té l'impacte econòmic de les estacions de muntanya sobre l'economia comarcal se situa en el 8% de La Molina sobre el Valor Afegit Brut (VAB) de la Cerdanya; el 6,7% de Ski Pallars sobre el VAB del Pallars Sobirà i Jussà, i el 5,1% de Vall de Núria i Vallter 2000 sobre el VAB del Ripollès.

Alins ressalta que sempre que la Generalitat ha rescatat una estació d'esquí ha sigut a «petició del territori». El director general de Polítiques de Muntanya incideix en el fet que l'Administració treballa per mantenir oberts aquests complexos però cada cop més pensant que la «gestió ha de ser sostenible». Alins diu que «no s'entendria» una zona «ambientalment sostenible» sense «implantació humana» i generació d'activitat econòmica.

El director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya, Joaquim Alsina, explica que els darrers anys es nota una «clara tendència a l'alça» de l'esquí, especialment al Pirineu lleidatà en comparació amb altres estacions, com les de Girona. «El 67% de l'aportació de l'esquí a Catalunya s'ha fet a Lleida», ha remarcat.

En el cas de les estacions d'esquí nòrdic, cada cop reben més afluència d'esquiadors i es van fent el seu lloc dins del panorama de l'esquí del país. Aquesta temporada 2018/2019 han rebut 62.000 visitants. Aquesta xifra pot semblar molt menor comparada amb els més d'1,3 milions que reben les d'esquí alpí. Més del 65% d'aquests esquiadors els registra l'estació privada de Baqueira Beret, amb ganes d'augmentar la seva superfície esquiable per satisfer les necessitats dels clients.

Quan Baqueira tenia previst iniciar aquesta mateixa primavera els primers telecadires del sector de la Peülla, un dels quals connectaria el Cap del Port de la Bonaigua, a 2.070 metres d'altitud, amb el Cap de Peülla, a més de 2.300 metres d'altura. Aquest remuntador permetria la connexió amb l'actual domini esquiable de la Vall d'Aran.

La tècnica de la Mancomunitat de les Estacions d'Esquí Nòrdic, Imma Obiols, reivindica la importància d'aquestes estacions per la dinamització del territori i ha demanat al Govern que reprengui la línia d'ajuts que hi havia anys enrere per fer inversions en aquests complexos.

Obiols explica que hi ha estacions on encara els serveis bàsics com el subministrament elèctric són a precari i per solucionar aquestes coses demanen inversions. Els complexos de nòrdic són petites estacions de muntanya però que per cada territori suposa una important dinamització econòmica durant els mesos d'hivern.