25 de maig de 2019
25.05.2019
Diari de Girona

Ens hi juguem més

25.05.2019 | 00:10
Ens hi juguem més

Les eleccions europees són una oportunitat perquè es defensi de nou la necessitat d'una Política Agrària Comunica (PAC) forta, un sector competitiu que rep el suport de les institucions. Poques vegades ha estat tant en risc el model europeu, a la sortida del Regne Unit s'hi sumen els problemes pressupostaris, les noves formacions que es pressuposa que sortiran elegides demà al Parlament Europeu i un escenari internacional convuls en termes de regles comercials. Però també és el moment en què s'expressin les prioritats i les reflexions sobre el futur de l'agricultura.

Recordem que la PAC és l'única política realment comunitària; les decisions sobre les regles i la despesa es prenen des de Brussel·les, i amb un pressupost comú que és solidari entre els estats membres. Hi ha un gran debat sobre els objectius de la Unió Europea (UE) i el seu funcionament, que està vinculat a la negociació del pressupost i com i en què s'inverteix. Si els estats membres volen abordar més competències i obligacions des de la UE amb els mateixos recursos, és clar que tant la PAC com la política de cohesió es veurien afectades, i la PAC molt especialment, tal com posen de manifest les propostes de la Comissió Europea (CE). Perquè el sector no perdi el suport comunitari cal exigir dues coses: una, mantenir el pressupost de la PAC al nivell actual, i la segona, preservar i seguir treballant en la millora del mercat únic de la UE, que és fonamental per al nostre sector, i sense el qual la PAC no tindria sentit.

El ciutadà europeu és conscient que avui dia a Europa es consumeixen els aliments més sans i segurs del món i que mai com fins aquests últims anys aquesta seguretat i garantia d'aliments havia estat tan garantida. Dit això, és molt necessari que el consumidor, que pot gaudir d'aquesta alimentació variada, segura i saludable diverses vegades al dia, sàpiga reconèixer aquesta aportació dels agricultors i ramaders al benestar de la nostra població. Les despeses de la PAC suposen menys del 0,5% del PIB de la UE i, a canvi, ofereixen molt més: aliments, medi ambient, paisatge, diversitat, cultura i vida en els nostres pobles. Està clar que invertir en agricultura és invertir a Europa. També cal considerar l'agricultura i l'alimentació com a elements estratègics de la política de la UE; per tant, seria irresponsable que es pogués posar en perill. La UE ha d'afrontar el repte de preservar i enfortir el model social i professional d'agricultura majoritari a Europa, a través d'una PAC comuna, integrada a la UE, forta, estructurada en dos pilars i amb un finançament adequat. Però, en la situació actual, tot Europa, i no només la PAC, està en perill. Per primera vegada en unes eleccions europees, forces anti-UE tenen possibilitats d'obtenir resultats importants. No és el que els agricultors i ramaders volen, perquè volen més Europa. Tenim clar que ens anirà millor dins d'Europa que fora. Encara que això no vol dir que no puguin millorar-se moltes coses. Aposten per una Europa més justa i més social. Amb una PAC forta, dirigida als veritables agricultors i ramaders que produeixen aliments, creen ocupació i mantenen vius els pobles.

Els problemes que han aparegut en els últims anys ens porten a preguntar: s'haurien d'endurir les negociacions en els acords amb tercers països per evitar la competència deslleial cap als productors europeus? Del que es tracta no és tant d'endurir ni d'interposar aranzels com d'igualar les condicions de competència entre productes europeus i importacions, que hi hagi reciprocitat real en els acords. Per això, la UE ha de ser considerada com una entitat única i que gestioni també les condicions de sortida, que ara estan en mans dels estats membres. Això implica patir més de 4.000 protocols d'exportació que discriminen per producte i país, i que moltes vegades impliquen el tancament total d'un mercat que en teoria té un acord signat amb la UE. Amb aquesta disfunció es perd la força de la unió i és molt difícil obtenir una reciprocitat real. A més, si les importacions no respecten les decisions polítiques que com a societat ens hem imposat en qüestions de preservació del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic, estarem destruint teixit productiu local. L'europeu podria estar consumint productes no sostenibles importats sense saber-ho. És una incoherència que ja té efectes molt negatius.

Europa és una potència mundial en importació i exportació de productes agroalimentaris i les nostres exportacions són un element essencial per a l'economia, no només a Catalunya i a Espanya, que ho és, sinó a la UE. Per tant, és important consolidar, reforçar i buscar nous mercats per a les nostres exportacions de qualitat. Els acords comercials són importants per delimitar un context clar i ben definit en el qual poder desenvolupar les operacions comercials. Ara bé, s'han de buscar acords equilibrats en els quals no hi hagi un sector perjudicat en benefici d'altres. Darrerament, la UE ha format acords molt interessants (no exempts de problemes) amb països avançats. D'altra banda, qualsevol acord és paper mullat si no es compleixen les seves clàusules en calendaris, contingents, preus d'entrada o controls en frontera. Hem de tenir especial atenció i ser rigorosos al màxim en el control sanitari i fitosanitari per evitar que puguin entrar plagues per importacions que no s'hagin sotmès als controls fitosanitaris d'importació. La CE propugna la liberalització comercial, obligant així els agricultors europeus a competir amb produccions de tercers països, obtingudes moltes vegades mitjançant pràctiques i substàncies prohibides a Europa. Això suposa una competència deslleial i és injust per als agricultors, però també és un frau per als consumidors europeus. Els agricultors demà ens juguem més que la resta de ciutadans.

*Hem pres com a base informativa Laura Cristóbal/EFEagro.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook