Cayetano Pérez ha decidit deixar la direcció general de l'empresa d'ascensors Citylift. L'empresari gironí ha fet arribar un emotiu vídeo al seu entorn més proper en què explica els motius de la renúncia a seguir dirigint l'empresa que va fundar fa setze anys i mig juntament amb altres dos socis, tots vinculats al sector dels ascensors.
L'empresari gironí, nascut l'any 1969, explica que «en aquests moments Citylift és una gran empresa, una marca reconeguda al sector i que necessita seguir creixent i que l'aposta per ella sigui diferent de la que hem estat fent fins ara», explica. Una empresa que «personalment i professionalment ho ha significat tot per mi».
«Camins» de Sopa de Cabra
Sona Camins de Sopa de Cabra al fons del vídeo i Cayetano Pérez assenyala que creu que «és el moment de separar camins» i que per això ha pres la decisió «de deixar la direcció general de la companyia». Pérez fa un repàs dels inicis de l'empresa d'ascensors i com ha anat evolucionant, creixent i posicionant-se en el mercat com un dels puntals del sector gràcies a diferents accions en les quals ha volgut diferenciar-se de la competència. Va ser «una aposta» de tres persones que veien que «el mercat necessitava alguna cosa nova» perquè «tot estava molt encotillat i es necessitava un gir». «Oferir quelcom diferent al mercat», remarca.
D'aquesta manera va néixer «una empresa nova amb aires nous i no estandarditzada», explica. Admet que la irrupció de Citylift al mercat d'ascensors va provocar «que la competència reaccionés. I no reaccionés bé». En aquest sentit, indica que «va haver-hi moltes pressions cap a l'empresa i cap a mi personalment». Però es manté amb el que aleshores era una innovació: «Sempre hem apostat per explicar les coses i trencar barreres. Vam començar amb e-mails, anuncis de premsa i de ràdio i, fins i tot, en televisions nacionals». I sense embuts creu que «aquesta agressivitat comercial ha estat una mica l'èxit de Citylift i el que ens ha fet créixer aquests anys». Se sent «orgullós «d'haver ajudat a liberalitzar» el sector.
Cayetano Pérez camina per diferents punts de Girona. S'hi pot veure el carrer Bonaventura Carreras i Peralta, el pont de Pedra, el pont de les Peixateries Velles- amb la Catedral i les cases de l'Onyar al fons- i la plaça del Vi. Mentrestant, detalla que la companyia li ha brindat «moltes alegries, conèixer gent, tenir molts amics i conèixer llocs que segurament no hauria conegut» però que també li ha «tret hores de son i d'estar en família». Mentre la imatge es difumina, es veu un Cayetano Pérez molt emocionat que demana aturar la gravació.
També parla de diferents aliances per fer més forta la companyia, com l'entrada d'MP el juny del 2008 i de Kone. Al seu parer, un «orgull» que dues empreses punteres a escala mundial en el sector es fixessin en Citylift i veiessin que eren un model «diferent» dins d'aquest món i que es podien complementar per ajudar-se mútuament.
A més, exposa la seva filosofia: «No suporto les persones que perquè tenen un títol es creuen que són més que d'altres». I ho té clar: «Al final, el que necessites són persones que treballin i aportin i que ajudin a tirar endavant. I les persones que no tenen algun coneixement, ajudar-les a créixer personalment». I revela una de les claus: «Sempre m'ha agradat molt observar la gent i veure quines capacitats i qualitats té. I potenciar-les», concreta. A més, afirma que ha donat oportunitats a molta gent i que n'hi ha que no ho han aprofitat i que alguns, en arribar «a dalt», han fet «coses dolentes». Però al final cadascú és com és i estic orgullós d'haver ajudat molta gent».
«Que tinguem sort» de Llach
Sona Q ue tinguem sort de Lluís Llach i Cayetano Pérez recull les coses fel despatx, tanca amb clau i surt a l'exterior de l'edifici que ha estat pràcticament casa seva els últims anys, al polígon Mas Xirgu. «A totes les persones que actualment formen part de Citylift i que realment creuen en el projecte els desitjo el millor i que amb la nova direcció siguin capaços de tirar endavant el projecte i fer-lo créixer». I arriba el comiat: «En aquest moment em separo d'aquest projecte però sempre el duré al cor».
