l 31 de maig passat era notícia la posada en pràctica del «projecte E-Barana, per a la gestió intel·ligent de la ramaderia extensiva, comença el seu tanteig amb la col·locació de collarets en una explotació ovina». Hem de tenir en compte que la ramaderia extensiva és essencial per preservar el territori i donar vida a molts pobles, especialment, els d'alta muntanya. No obstant això, tenint en compte les noves exigències i realitats del segle XXI, cada vegada es fa més necessària l'aplicació de les noves tecnologies. Precisament d'això tracta el projecte «E-Barana», que consisteix en la instal·lació d'una tanca virtual per a la gestió intel·ligent de la ramaderia extensiva, permetent el monitorat del bestiar i de les zones de pastura, així com portar al dia totes les tasques administratives relacionades. Aquest és el nostre món, un món en canvi. No cal dir que aquests canvis són necessaris, vitals per a la supervivència del sector, però les seves aplicacions generen, d'una altra banda, efectes negatius com una certa caiguda dels llocs de treball a l'agricultura. Molt poques vegades s'observa en els debats sobre la nostra economia agrària que es facin precisions o comentaris sobre el comportament dels Consums Intermedis (CI), és a dir, sobre els inputs o entrades que l'agricultura i la ramaderia compren per poder desenvolupar la seva activitat. I no obstant això, és un clar índex del grau de tecnologia que incorpora, perquè el nostre sector primari per a ser competitiu, necessita mantenir-se sempre modernitzat perquè l'eficiència i la productivitat es mantinguin en ràtios comparatives amb altres economies agràries tan desenvolupades com la nostra. Si observem l'evolució de les macromagnituds agràries, podem comprovar com aquests CI no han deixat de créixer en volum i en percentatge sobre la Producció Final Agrària (PFA) des de fa dècades. Els més de 40 anys dedicats a la formació de nous agricultors m'han permès contemplar-los en les explotacions dels quals han estat alumnes. Avui són perfectament comparables amb les agricultures més potents de la Unió Europea, ja que representen, ja el 2018, un 43,5% d'aquesta PFA (MAPA. CEA. 2ª estimació. Gener 2019). La despesa en CI va experimentar durant l'any passat un creixement del 6,2% en valor, fins als 23.199 milions d'euros, a causa de l'increment del 3,2% dels preus pagats per aquests inputs, acompanyat per un increment del 2, 9% en les quantitats consumides. Podem observar un augment de volum consumit el 2018 en fertilitzants (+ 6,8%), pinsos (+ 4,6%), despeses veterinàries (+ 4,5%) i llavors i plançons (+ 1,7%), mentre que van registrar lleus caigudes l'ús de serveis agraris (-0,3%) i l'energia (-0,1%). I aquest augment de pinsos és important perquè representen el 21,8% de la PFA i pràcticament la meitat dels CI. Aquest és un dels factors que està impulsant la producció ramadera intensiva i molt en particular, la del porcí. En preus, es van produir pujades generalitzades de tots els consums intermedis, segons destaca el MAPA, sobretot en energia (+ 13,6%), llavors i plançons (+ 4,6%), altres béns i serveis (+3,8 %), serveis agraris (+ 2,5%), pinsos (+ 2,2%), productes fitosanitaris (+ 1,8%), fertilitzants (+ 1,5%) i despeses veterinàries (+ 0,5%). Amb aquestes dades, freds i objectius no sabem bé el grau i l'orientació del nostre avanç tecnològic. Però el que sí és un fet és que l'agricultura està experimentant un profund canvi tecnològic i sobretot digital. Cada vegada tenim més hectàrees regades amb reg modernitzat o tecnificat i digitalitzat, cada vegada més s'incorporen tecnologies 3.0 o 4.0, l'agricultura smart o farming 4.0 és ja una realitat. Es veuen drons sobre els nostres camps que identifiquen on són les males herbes i on és millor sembrar, caminem en una agricultura de precisió, hi ha vehicles autònoms i fins i tot robots (agribots), se'ns ofereixen noves màquines recol·lectores inimaginables fa anys, el camp es digitalitza progressivament, i alhora, canvien els productes aplicats en fertilització o fitosanitaris perquè cada vegada més i més hectàrees es transformen en producció ecològica, apareixen noves llavors en el mercat perquè la investigació genètica i els seus desenvolupaments prosperen, sorgeixen nous sistemes d'il·luminació per a produccions d'hivernacle o granges de tota mena. Per exemple, hi ha ja granges 3.0 sense agricultors, la intel·ligència artificial ha arribat ja a l'agricultura com ho ha fet el grafè, etc. Veurem aviat milers de panells solars en el camp per al subministrament de cases i instal·lacions de reg. Aquest és un món en canvi però que ja és operatiu i molt intens en països molt propers. No cal dir que aquests canvis són necessaris, vitals per a la supervivència del sector, però les seves aplicacions generen, d'una altra banda, efectes negatius com una certa caiguda dels llocs de treball a l'agricultura. Així, el sector avui només concentra el 5% dels ocupats, ha perdut més de 700.000 llocs de treball en les tres últimes dècades. Així, camps abandonats i pobles buits són les dues cares de la mateixa moneda. Com a contrapartida, es creen nous llocs de treball, pocs per ara però es creen, reorientats a l'àrea digital. Segons la Comissió Europea (CE), entre el 70 i el 80% dels nous equips agrícoles venuts tenen algun component digital i això va en augment. D'altra banda, la sostenibilitat de l'agricultura és absolutament necessària per garantir la seguretat alimentària i això obliga a aplicar les majors dosis d'R+D+I i de noves tecnologies per assegurar la qualitat de terres, aigües i productes obtinguts que són, fet i fet, els nostres aliments. Mentre es discuteix la nova PAC, la CE ha elaborat documents de gran importància sobre les interconnexions entre aquesta PAC i la sostenibilitat digital de la nova agricultura. I tot això cobra una nova i major dimensió en el marc del canvi climàtic que estem patint.
