El Mercat Comú del Sud (Mercosur) és un procés d'integració regional instituït inicialment per Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai en el qual en fases posteriors s'han incorporat Veneçuela i Bolívia, aquesta última en procés d'adhesió. Des de la seva creació, va tenir com a objectiu principal propiciar un espai comú que generés oportunitats comercials i inversions a través de la integració competitiva de les economies nacionals al mercat internacional. Com a resultat, ha establert múltiples acords amb països o grups de països, atorgant-los, en alguns casos, el caràcter «d'Estats Associats» -és la situació dels països sud-americans. Aquests participen en activitats i reunions del bloc i compten amb preferències comercials amb els estats membres. El Mercosur també ha signat acords de tipus comercial, polític o de cooperació amb una diversa quantitat de nacions i organismes en els cinc continents.

Des dels seus inicis, Mercosur ha promogut com a pilars fonamentals la integració dels principis de democràcia i de desenvolupament econòmic, impulsant una integració amb el rostre humà. Aquests acords van significar la incorporació de les dimensions ciutadana, social i d'integració productiva, entre d'altres, per a les quals, d'una banda, va ser necessari adaptar i ampliar la institucionalitat del bloc en tota la regió atenent noves demandes i aprofundint la participació efectiva de la ciutadania per diferents mitjans; i de l'altra, va haver de dotar-se de mecanismes de finançament solidaris propis, com és el Fons per a la Convergència Estructural del Mercosur (FOCEM), entre altres fons. Després de la reunió de caps d'Estat de la Unió Europea (UE) a París, va ser notícia que « Pedro Sánchez impulsa una aliança europea per accelerar les negociacions amb el Mercosur». Set caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han signat una carta respecte a la proposta del president de l'executiu espanyol i dirigida al president de la Comissió, Jean Claude Juncker, en què reclamen que culminin les negociacions d'un acord de comerç de la UE amb el Mercosur, tot i la preocupació del sector agroramader espanyol. Les Organitzacions Professionals Agràries (OPAS) espanyoles mostren malestar i estan en contra de «canviar la ramaderia per cotxes». A la carta que signen, entre d'altres, la cancellera alemanya, Àngela Merkel, els mandataris subratllen que és el moment de tancar aquest acord davant «l'amenaça del proteccionisme» i altres factors geopolítics que afecten les exportacions. Recorden que l'acord convertiria la Unió Europea en el primer soci comercial de Mercosur i permetria a les empreses de la UE l'accés a un mercat de 260 milions de consumidors. I adverteixen que la UE no pot deixar lloc als arguments proteccionistes o populistes en matèria de comerç i ha d'aprofitar el moment polític dels països del Mercosur per evitar que aquesta «finestra d'oportunitat» es tanqui.

Les negociacions es van iniciar a Buenos Aires l'abril de 2000. En les últimes setmanes, hi ha hagut un impuls favorable a aquest acord per part de diversos líders, tot i que encara falta almenys una ronda de negociacions tècniques per resoldre les últimes diferències després de dues dècades de converses. Els signants consideren que els països del Mercosur han fet importants «progressos» en la seva reflexió interna sobre aquest acord i «semblen determinats» respecte a una major liberalització de sectors molt importants per als europeus, i creuen que això és una cosa que la Comissió Europea hauria de reconèixer per culminar l'acord. Sectors que la carta cita, com ara els fabricants d'automòbils o de maquinària i la indústria química o la farmacèutica. No obstant això, no parlen d'agricultura, que és on més queixes està rebent aquest acord per part del sector agroramader espanyol i europeu. Precisament el dia anterior a l'escrit de Sánchez, la Unió d'Unions d'Agricultors i Ramaders transmetia la seva inquietud davant la signatura d'acords comercials amb tercers països a través de la presentació al Gabinet de la Comissària de Comerç de la CE de dos informes sobre matèries actives prohibides a la UE i permeses en tercers països i sobre l'impacte de Mercosur. En l'organització professional ja van alertar aquesta primavera sobre la utilització de fitosanitaris, amb matèries actives prohibides a Europa i a Sud-àfrica. L'OPA exposa en el seu informe les possibles incidències per als sectors agrícoles i ramaders que s'està acabant de negociar amb la UE. Particularment alarmant és el possible desmantellament de la indústria de transformació de sucs de cítrics davant el previsible augment de les importacions de mandarines i taronges del Brasil. Altres sectors afectats són com l'arrosser, per l'entrada de més producció principalment des d'Uruguai o la incidència en el sector boví de carn pel possible creixement de les entrades des de l'Argentina, etc.

L'informe presentat per les organitzacions sol·licita així mateix la prohibició d'importació de cítrics de països tercers que tinguin autoritzada la utilització de matèries actives l'ús del qual està prohibit a la Unió Europea i, especialment, aquelles catalogades per l'OMS com extremadament o altament perilloses. Igualment s'ha reiterat la necessitat d'establir l'obligatorietat del tractament en fred per a les importacions de països tercers amb plagues de quarantena, d'acord amb els criteris que estableixi la Unió Europea i no els que traslladin els països tercers. Els representants de la Comissió Europea han agraït aquests estudis i després de la trobada, hi ha el compromís d'estudiar-los detingudament per considerar i incorporar les recomanacions que contenen i poder millorar el posicionament de la Comissió tant en la negociació de Mercosur com en la pròxima revisió de l'acord amb Sud-àfrica o altres acords futurs.