Prop de 25.000 autònoms de les comarques gironines, al voltant dels 40% del total, es declaren davant Hisenda com a mileuristes, és a dir, que els seus ingressos anuals estan per sota dels 12.000 euros i, en conseqüència, no tributen. Aquest percentatge s'eleva fins a fregar el 48% en el cas del conjunt d'Espanya, encara que la major proporció de mileuristes autònoms es dona a Extremadura (58%) i Andalusia (54,1%). Les dades han despertat les sospites entre els tècnics de l'Agència Tributària fins al punt d'assegurar que «hi pot haver motius ocults».
Es tracta de 191.744 empresaris catalans, entre els quals s'inclouen els autònoms gironins que es declaren en pèrdues. Les dades les van fer públiques els tècnics d'Hisenda associats a Gestha, el secretari general del qual, José María Mollinedo, va expressar que els ingressos declarats pels esmentats prop de 25.000 autònoms gironins mileuristes «són anormalment baixos». «Aquí veiem frau», va afirmar, abans d'afegir que aquest pot donar-se «tant en els que tenen poc benefici com en els que estan en pèrdues».
El sorprenent de les dades de Gestha, a més, es troba en la bretxa entre assalariats, pensionistes i autònoms, que oscil·la entre els 9.021 i els 14.514 euros en perjudici dels tercers. Dit d'una altra manera, aquest col·lectiu empresarial declara ingressar aquestes quantitats per sota de les rendes d'empleats -alguns propis- i jubilats.
Mollinedo va aclarir que els integrants de les professions liberals estan obligats a tributar per estimació directa, igual que els empresaris els ingressos o compres dels quals superin els 250.000 euros. Els que estan per sota d'aquesta quantitat han de fer-ho per mòduls. El secretari general de Gestha entén que la distància de gairebé cinc mil euros entre un tipus i un altre a Catalunya -a Espanya és de gairebé 3.000 euros, de 8.728 en el primer cas a 11.644 en el segon- evidencia que els mòduls estan mal calculats per part d'Hisenda, a la qual aquesta associació demanarà que derogui aquest règim i que investigui «els qui evidenciïn majors senyals de frau». Referent a això, Mollinedo va explicar que declarar menys ingressos dels reals és una de les fórmules utilitzades pels contribuents del règim d'estimació directa que volen pagar menys del legal a Hisenda.
En aquest sentit, proposarà al Ministeri d'Hisenda una transició gradual en quatre fases. A la primera, que s'iniciaria el 2020, proposen que no es prorroguin els límits excloents anteriors a la reforma fiscal de 2014, per la qual cosa quedarien a la meitat dels vigents; a la segona (el 2021) es demana que s'exclogui d'aquest règim qui emeti factures a altres empresaris o professionals per més del 25% dels seus ingressos (actualment el 50%); que a partir de 2022 s'exclogui les microempreses no agràries; i que, finalment, el 2023 es derogui definitivament el règim de l'estimació objectiva per signes, índexs i mòduls.
Segons va afirmar Gestha en un comunicat, fa saltar les «alarmes» el fet que gairebé un de cada cinc autònoms espanyols amb treballadors a càrrec declari de mitjana menys guanys que pels que tributen els seus propis empleats. En concret, de les estadístiques es desprèn que 3 milions d'empleats cobrarien més que els seus propis caps, entre els quals es troben arquitectes, notaris, advocats o metges en consultes privades.
«La incongruència entre la rendibilitat declarada pel negoci i la contractació del personal s'aprecia en comparar els gairebé 150.000 autònoms amb beneficis de gairebé 22.000 euros i entre 3 i 5 empleats, davant dels més de 13.000 empresaris amb beneficis de gairebé 46.000 euros i més de 20 empleats», conclou Gestha. A més, destaca que en comparar les estadístiques de l'IRPF corresponents a la sèrie històrica, s'observa que el diferencial entre les rendes declarades pels uns i els altres s'ha anat eixamplant ininterrompudament i de forma bastant significativa des de 1993, augmentant la bretxa a l'última dècada des de 2008 a 2017 en 1.343 euros respecte del que declara el professional i empresari en estimació directa i 3.979 euros respecte de l'empresari en estimació objectiva no agropecuària, amb un augment màxim de la bretxa a la Comunitat de Madrid de 5.328 euros en aquesta dècada.
Per comunitats autònomes, les dades de Gestha mostren que les majors diferències entre les rendes declarades en el règim de mòduls per assalariats/pensionistes i autònoms es localitzen a la Comunitat de Madrid (19.456 euros), Catalunya (14.514 euros) i Astúries (12.496 euros). Per contra, les autonomies on aquesta bretxa resulta menys accentuada són Extremadura (6.045 euros), Múrcia (7.662 euros) i Andalusia (8.163 euros).
Les principals associacions d'autònoms d'Espanya ja s'han pronunciat sobre el tema. Lorenzo Amor, president de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), ha assegurat que «és una irresponsabilitat acusar de frau un milió de treballadors per compte propi els rendiments nets dels quals no arriben a 12.000 euros». Quelcom en què coincideix amb el president d'UPTA, Eduardo Abad, que ha declarat que «és incomprensible i tremendament irresponsable que el sindicat faci aquestes manifestacions i que acusi el col·lectiu d'autònoms de defraudadors». Tots dos han destacat, a més, que les afirmacions dels tècnics suposen un ampli desconeixement del sector.
Segons les entitats, la xifra d'autònoms que declara menys de 12.000 euros es queda en un milió, i no sobrepassa el milió i mig a tot Espanya, com assegura l'informe. A més diuen que molts treballadors per compte propi, després de pagar la Seguretat social i l'IRPF, no arriben als 900 euros nets al mes.
