Un total de 995 famílies i particulars de les comarques gironines s'han quedat sense la seva casa a causa d'un desnonament en només sis mesos. Això suposa que, de mitjana, cada dia es porten a terme fins a cinc llançaments arreu de la província (la majoria dels quals, contra llogaters que no poden pagar les quotes). Així ho recullen les dades que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i que analitzen l'impacte que la crisi econòmica deixa en el dia a dia dels jutjats. En paral·lel, l'estadística també recull com durant aquest primer semestre hi ha hagut més demandes per acomiadaments (762) que en el mateix període del 2018 (586).

L'any passat, els jutjats gironins van executar fins a 2.120 desnonaments arreu de la demarcació. D'un any per l'altre, la xifra havia crescut un 3,8% i ja en feia quatre que anava a l'alça. Però aquest 2019 s'ha registrat un canvi de tendència. Ja es va començar a apuntar quan el CGPJ va fer públiques les dades del primer trimestre i ara, que ja es disposa de l'acumulat fins al juny, aquest descens es confirma. En el primer semestre els desnonaments cauen un 15%.

Gairebé el 60% contra llogaters

Dels 995 llançaments que s'han fet efectius, gairebé sis de cada deu (el 57,48%) són contra particulars i famílies que estaven de lloguer i que no han pogut afrontar les quotes mensuals. En concret, 572 casos. Però dins del global també hi ha un 27,83% dels casos (277) que corresponen a execucions hipotecàries; és a dir, que a més de perdre l'habitatge, aquests gironins veuen com se'ls queda un deute gairebé de per vida amb els bancs. Per últim, els 146 llançaments restants obeeixen a altres casuístiques.

A tot Catalunya, durant la primera meitat del 2019 s'han executat 6.990 desnonaments. Si es posen les dades en relació, això significa que d'aquests, un 14,2% s'han dut a terme a les comarques gironines, que són el territori amb més desnonaments en relació a la seva població. De fet, és el segon territori amb més casos de llançaments després de Barcelona (4.705), perquè a Lleida entre gener i juny se n'han fet 472; i a Tarragona, 818.

45 demandes per ocupacions

L'estadística del CGPJ també recull dades sobre les demandes per ocupacions il·legals d'habitatges. En aquest cas, qui les interposa són propietaris de pisos privats o bé ajuntaments que tenen habitatge social. I que veuen com algú ha entrat a viure en aquests habitatges sense pagar.

En el cas de les comarques gironines, durant el segon trimestre (entre abril i juny) els jutjats han rebut dinou demandes per aquest tipus d'ocupacions. N'han resolt setze i tenen 45 casos en tràmit.

Menys clàusules sòl

Les dades sobre l'impacte que la crisi econòmica té als jutjats també analitzen l'evolució de les demandes per clàusules sòl. I en aquest cas, allò que se n'infereix és que la situació de col·lapse, si bé encara hi és, s'ha aconseguit començar a reduir.

A finals de juny, els jutjats gironins arrossegaven 844 reclamacions pendents de resoldre's. Una xifra sensiblement inferior si es compara amb la que hi havia a finals de març (aleshores, eren 1.156). Totes elles són de clients que han decidit denunciar els seus bancs perquè els retornin allò que els han cobrat de més a les hipoteques.

Durant el segon trimestre, els jutjats gironins han rebut 323 noves reclamacions per clàusules sòl. I n'han resolt gairebé el doble (en concret, 635) cosa que contribueix a rebaixar l'allau de casos pendents que s'arrossegava a la demarcació.