Un informe de Ranstad estableix que a Catalunya es van signar gairebé 367.200 contractes que van suposar un canvi de demarcació del professional, el segon major volum del país a escala autonòmica per darrere d'Andalusia. A més, l'informe destaca que l'11% del total dels contractes signats durant l'any suposen mobilitat, tres punts percentuals per sota de la mitjana estatal (14%). Pel que fa a Girona, 63.200 treballadors van canviar de província per feina l'any passat, que va perdre més de 13.000 empleats i va presentar una mobilitat del 19,1 per cent dels contractes.

En concret, durant el passat exercici es van signar a Catalunya 367.168 contractes que suposen el desplaçament del professional a una altra província, sent o no de la mateixa comunitat autònoma, xifra que suposa un 6,5% més respecte al 2018. Barcelona, amb 109.768 contractes, va ser l'única demarcació catalana i la segona a escala estatal amb major saldo positiu de treballadors. Per la seva banda, Tarragona (32.470) va ser la que més treballadors va perdre, seguida de Girona (13.016) i Lleida (6.730). Pel que fa a la taxa de mobilitat -el pes dels contractes que exigeixen mobilitat respecte al total de contractes-, Lleida, amb el 26,8%, va ser la província amb un major percentatge. A continuació es van situar Girona (19,1%), Tarragona (16,9%) i Barcelona (9,3%).

Les dades a escala estatal revelen que la mobilitat laboral interprovincial va batre rècords el 2018. Randstad va destacar que aquest tipus de contractes van arribar als 3,1 milions per primera vegada a la història. A més, el 14% del total dels contractes signats durant l'any suposen mobilitat, la major taxa des que hi ha registres.

Durant el 2018 van tenir lloc 3.115.364 contractes que van comportar el desplaçament del professional a una altra província, sent o no de la mateixa comunitat autònoma, xifra que suposa un 6,9% respecte al 2018, quan es van registrar 2.914.055 contractes de mobilitat, i un 113,2% més que el 2001, la xifra més baixa del període analitzat, 1.461.057.

La taxa de mobilitat a escala estatal també va suposar registrar la xifra més alta del segle. En concret, durant l'exercici anterior, el 14% dels contractes signats implicava la mobilitat del professional a una altra província, una taxa no coneguda a la sèrie analitzada. Estudiant l'evolució del percentatge, es detecta que, durant els sis primers anys, aquesta xifra va oscil·lar entre l'11,4% i l'11,8%. Des de 2007 fins al 2013, aquest indicador del mercat laboral es va situar entre el 12,1% i el 12,5%, i des de l'any següent la taxa no ha deixat de créixer, fins a arribar al 14% per primera vegada l'any 2018.

«En els últims anys la mobilitat interprovincial no està deixant de créixer, ajudada per la recuperació de l'ocupació. Aquest any les xifres són històriques, el que hauríem de considerar com una bona notícia, ja que aquest tipus de contractació és especialment útil per a joves en recerca d'una primera experiència laboral o professionals que no estan trobant oportunitats en els seus llocs d'origen», va recordar Luis Pérez, director de Relacions Institucionals de Randstad. «L'escassetat de talent en alguns sectors està provocant un increment de la mobilitat dels treballadors, ja que les empreses han de buscar talent més enllà de la seva ubicació geogràfica», va afegir Pérez.

El sector d'activitat en què el professional desenvolupa la seva activitat és clau a l'hora d'analitzar la importància que té la mobilitat. Randstad destaca que la major taxa es registra a l'agricultura, ja que un de cada quatre contractes que se signen en aquest sector suposa un canvi de província (24,5%), gairebé deu punts percentuals per sobre de la mitjana estatal (14%).