08 de novembre de 2019
08.11.2019

El perill del «155 digital»

08.11.2019 | 00:20

L'últim decret de Govern de Pedro Sánchez, que dimarts va entrar en vigor, ja es coneix com el «155 digital». És a dir, s'interpreta com una intervenció de l'Estat espanyol per la via de la normativa sobre l'ús de la xarxa digital i les telecomunicacions per tallar l'aspiració del separatisme català de crear una administració paral·lela a la web, l'anomenada «República Digital Catalana». Segons aquest decret, l'Administració General d'Estat, «amb caràcter excepcional i transitori», podrà fer-se amb el control de les xarxes i els serveis de comunicació electrònica a fi de «preservar o restablir l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional». No obstant això, encara que el mateix decret fa referència, sense citar-la expressament, a la crisi catalana, internautes i juristes consideren que una norma «tan oberta» podria posar en risc llibertats i drets fonamentals a tot Espanya.

El decret es fixa com a objectiu que «l'administració digital s'empri per a fins legítims que no comprometin els drets i llibertats dels ciutadans» i es presenta també com una millora de les eines de l'Estat per lluitar contra els atacs informàtics. A més, el Govern ha matisat que aquesta reforma no envaeix el terreny de la llibertat d'expressió, no permet limitar els continguts emesos a través dels mitjans o el dret a la protecció de dades. No obstant això, l'ambigüitat legal que obre aquesta operació contra l'independentisme digital ha aixecat els recels.

Alonso Hurtado, advocat expert en xarxes, mostra seriosos dubtes sobre la legalitat d'una norma redactada de manera «tan oberta» i «ambígua» que atorga al Govern un ampli marge d'actuació sense control judicial previ. «Les manifestacions de pensionistes davant el Congrés o les protestes dels indignats del 15-M a la jornada de reflexió de les eleccions locals de 2011 van ser un problema d'ordre públic?». «Té sentit que el Govern pugui tallar Twitter, Facebook, WhatsApp o Telegram per impedir-les?», es pregunta.

El president de l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI), Miguel Pérez Subías, veu amb «preocupació» aquesta nova regulació. Quan es tracta de mesures que afecten les llibertats dels ciutadans hauria de ser el jutge qui ordenés la intervenció, insisteix també. No té dubtes: la reforma acabarà al Constitucional.

Miguel Presno, catedràtic de dret administratiu de la Universitat d'Oviedo, considera «molt discutible» que en aquest cas concorrin les situacions de necessitat i urgència que obliguin el Govern a recórrer a un decret. Incideix també que aquesta intervenció de l'Estat de caràcter «excepcional i transitòria», diu el decret, podrà donar-se «sense donar audiència a l'entitat afectada i sense control judicial previ». A més afegeix que «el 'transitori' no sabem quan comença ni quan acaba, no està restringit». Subratlla que un decret no té data de caducitat. Segons la seva opinió, i encara que pogués estar d'acord en el fons de l'assumpte, l'idoni hagués estat una tramitació legislativa de la reforma, amb el preceptiu debat parlamentari.


Identificació

El decret estableix que «amb caràcter exclusiu i excloent» el Document Nacional d'Identitat (DNI) serà l'«únic document amb suficient valor per si sol per a l'acreditació, a tots els efectes, de la identitat i les dades personals del seu titular». Aquesta modificació s'interpreta com la forma de tallar d'arrel la creació del denominat «IdentiCAT», un nou model d'identitat digital descentralitzat, basat en tecnologia blockchain, amb el qual els ciutadans catalans podrien demostrar la seva identitat en qualsevol activitat amb el sector públic i privat a Catalunya. «El decret», explica Presno, «permetria que aquestes possibilitats d'identificació que està experimentant l'administració catalana no siguin admissibles en cap cas». Aquest catedràtic precisa que podria ser «discutible» que l'administració central «blindi» per a si mateixa aquesta competència d'identificació personal. Podria fer-ho en la relació del ciutadà amb l'administració estatal, però qualsevol administració autonòmica podria triar un altre mètode perquè els ciutadans sota la seva competència puguin identificar-se, considera Presno.


Encreuament de dades

Alejandro Huergo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d'Oviedo, reconeix el caràcter «polèmic» dels decrets en estar recolzats en el seu caràcter de necessitat. Precisa que, encara que en el document publicat ahir al BOE no es parla expressament de Catalunya en l'exposició de motius, «se suposa que una de les raons és curtcircuitar que, per la via de l'extraterritorialitat (de la xarxa), es pugui aconseguir una estructura d'Estat».

Huergo incideix en «un aspecte que ha passat inadvertit» dins d'aquest decret i que «va més enllà del problema català». «La cessió de dades entre administracions es regula en la nova redacció de l'article 155 de la Llei 40/2015. S'amplien les possibilitats de cessió que fa a la redacció anterior. Ara s'accepta la cessió per a finalitats no incompatibles. És una de les aplicacions del big data al món administratiu», indica. Un efecte d'aquesta cessió de dades, explica Huergo, seria un cas que ara s'aborda al Suprem de la retirada de llicències per part de l'Ajuntament a taxistes canaris que havien estat investigats per frau per Hisenda. El problema seria, per tant, determinar aquestes «finalitats no compatibles» que no concreta el decret, que impedirien a les administracions creuar dades dels ciutadans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook