09 de novembre de 2019
09.11.2019

L'obra pública es dispara un 31% en els primers nou mesos de l'any tot i la incertesa

Les licitacions mantenen la seva tendència a l'alça i superen el descens de l'alta velocitat després de tancar el 2018 en màxims dels darrers vuit anys

09.11.2019 | 01:17
L'obra pública ha crescut molt en els tres primers trimestres.

La licitació d'obres per part de les administracions públiques es va disparar un 31% en els nou primers mesos de l'any, fins a suposar 14.600 milions d'euros, tot i la incertesa i el descens registrat en els nous projectes de línies d'alta velocitat. El repunt en els treballs de construcció i conservació de carreteres i en els projectes desenvolupats pels governs autonòmics es van erigir com a motor del sector perquè l'obra pública s'incrementés en gairebé 3.500 milions en comparació amb l'any anterior. D'aquesta manera, la licitació d'obra manté així la seva tendència a l'alça, després de tancar el 2018 en màxims dels últims vuit anys, segons dades de la patronal de grans constructores i concessionàries Seopan.

Les comunitats autònomes i les corporacions locals van promoure les dues terceres parts (el 67%) de les obres desenvolupades fins al setembre, mentre que el Ministeri de Foment va licitar un altre 26,5%. Aquest Departament, primer òrgan inversor de l'Administració central, va desenvolupar obres per 3.874,9 milions d'euros entre gener i setembre, import un 34,2% superior al d'un any abans. Foment registra aquest volum de licitació tot i no comptar amb pressupostos per a aquest any i del descens del 18% que s'anota la promoció de noves construccions de l'AVE.

Els treballs d'aquestes línies ferroviàries suposen no obstant això gairebé la meitat de la inversió total del Ministeri, en sumar 1.645,6 milions. Aquesta disminució es veu compensada per la reactivació de la licitació dels treballs de carreteres, que van suposar 1.082 milions i multipliquen per més de quatre (+367%) les de l'exercici anterior.

Per la seva banda, la licitació de projectes en ports va créixer un 35,8%, fins a 402,3 milions, i la d'aeroports, d'un 37,8%, fins a 393,8 milions. En tots dos casos, aquestes obres les paguen Ports de l'Estat i Aena i no van a càrrec de les «arques públiques».

No obstant això, les administracions autònomiques i locals constituïen el principal motor de l'obra pública al tancament dels nou primers mesos gràcies a les eleccions municipals i autonòmiques celebrades al maig i els nous governs sorgits d'aquests comicis.

Els governs autonòmics van desenvolupar obres per 5.171 milions d'euros en aquest període, un 66% més i el 35,4% del total. Per la seva banda, els ajuntaments, les diputacions i els consells van licitar projectes per 4.720 milions, el 32,3% del total, tot i que suposa un lleu descens del 2,4% respecte a un any abans.

L'obra pública també s'escapa de la incertesa que es viu a Catalunya, atès que va ser en aquest període la tercera comunitat en licitació d'obres, després de desenvolupar projectes per 676,3 milions, més del doble (+152%) que un any abans. Andalusia se situa com la primera autonomia en promoció d'obra pública, amb treballs per 1.192 milions (+186%) per davant de Madrid, amb projectes per 998,8 milions (+79%).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook