16 de novembre de 2019
16.11.2019
Diari de Girona

L'acumulació de sediments danya els rius més que els nitrats, segons un estudi

El treball detecta més deteriorament de l'hàbitat fluvial a causa dels sediments dipositats en els rius per la desforestació i les pràctiques agrícoles que per la generació de nitrats «Si aquest impacte no es reverteix, serà molt difícil aconseguir el bon estat ecològic que exigeix la Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea», alerta un dels autors

16.11.2019 | 01:28
L'estudi analitza els hàbitats dels rius.

L'acumulació de sediments, lligats a l'agricultura intensiva i a la desforestació dels boscos de ribera, fa malbé el medi aquàtic més que els nitrats, segons un estudi desenvolupat per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de la Rioja (UR).

La UB ha explicat que aquest estudi s'ha centrat en els rius localitzats en l'entorn de zones vulnerables a la contaminació per nitrats (ZVN), com ara la vall de l'Ebre a l'oest de La Rioja.


Danyar ecosistemes

Els nitrats són compostos químics inorgànics, derivats del nitrogen, que es troben de manera natural en petites concentracions a terra, en aigües superficials i subterrànies, i el seu excés pot danyar els ecosistemes aquàtics.

Aquest excés es produeix, principalment, en zones amb una gran producció agrícola que fa servir una quantitat major a la qual el sòl pot absorbir d'abonaments nitrogenats. Aquest estudi, però, alerta que l'acumulació de sediments causa un dany major en els cursos fluvials que els nitrats.

L'estudi ha analitzat la comunitat de macroinvertebrats que viuen al medi aquàtic, ja que són bioindicadors molt fiables. Per a Miguel Cañedo, autor de l'estudi i investigador de la UB, analitzar «de què s'alimenten, quins substrats prefereixen i quant triguen a reproduir-se, entre altres coses, determina de manera indirecta la qualitat de l'hàbit fluvial».

«Les comunitats de macroinvertebrats aquàtics -detalla Cañedo- revelen un pobre estat dels rius a ZVN procedents de fonts agràries. No obstant això, aquest estat ecològic no s'explica tant per la toxicitat del nitrat com pel deteriorament de l'hàbitat fluvial a causa dels sediments dipositats en els rius per la desforestació i les pràctiques agrícoles».

El primer autor de l'estudi i expert de la UR Rubén Ladrera indica que «els nitrats afavoreixen el creixement desmesurat d'algues i plantes aquàtiques, de manera que modifica la composició química de l'aigua i l'ecosistema». No obstant això, «l'impacte principal deriva de l'alteració física de l'hàbitat fluvial», associat a l'acumulació de sediments.

Arran d'aquesta acumulació, es veuen «afectats» els organismes que s'alimenten de les microalgues, i en conseqüència les espècies «oportunistes», capaços d'adaptar-se a la intensa modificació de l'ecosistema, acaben «dominant el mig», mentre que «desapareixen» els organismes indicadors del bon estat ecològic dels rius.


Revertir l'impacte

«Si aquest impacte no es reverteix, serà molt difícil aconseguir el bon estat ecològic que exigeix la Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea», alerta Cañedo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook