El Govern central aposta per continuar amb la reducció del deute públic. La secretària d'Estat d'Economia, Ana de la Cueva, considera que Espanya no podrà afrontar algunes de les inversions previstes si no es continua en aquesta línia. De la Cueva va lamentar en la 24a Trobada d'Economia de s'Agaró que anteriors governs no afrontessin aquest aspecte com una prioritat quan l'economia creixia. De fet, la secretària d'Estat va destacar que la reducció de deute el 2018 és el més gran des de 2014. «Ara pugem lentament, però seguim reduint el deute», va assenyalar, tot afegint que «no es poden permetre» situacions de desigualtat com les que han aflorat durant la crisi. «Les dades d'Eurostat són molt clares. Tenim més de dotze milions de persones en risc de pobresa o exclusió social», va lamentar De la Cueva.

La secretària d'Estat va lloar la salut de l'economia espanyola, especialment en comparació amb altres països davant les actuals tensions internacionals. En aquest escenari més enllà de les fronteres d'Espanya, De la Cueva va admetre que el moment és «complex» i marcat «per la desacceleració global». Les incerteses principals, segons la secretària d'Estat, són la relació econòmica entre els Estats Units i la Xina, el Brexit o l'evolució de nacions emergents.

Per part seva, el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va advertir que la capital catalna «no es pot permetre» que els aldarulls «s'allarguin en el temps o siguin la norma». Collboni va assegurar que la ciutat «superarà» aquesta situació, que va definir com a «complicada», i va deixar clar que des de l'Ajuntament «hem treballat per donar estabilitat». En aquest sentit, el tinent d'alcalde va recriminar que «altres poders públics no ho han fet».

Collboni també va destacar que el «capital acumulat» de la marca Barcelona és «molt fort» i va deixar clar que altres ciutats europees com París han passat per situacions «molt pitjors». «Ho superarem, però, compte», va etzibar.

Collboni també va reivindicar la capital catalana com la ciutat europea de referència en la mobilitat sostenible del futur. Va explicar que s'estan estudiant noves formes de transport, de mobilitat sostenible i «una nova forma de concebre un territori» des del punt de vista dels desplaçaments. En aquest sentit, el tinent d'alcaldia veu Barcelona com «el laboratori» d'aquest aspecte i va situar la ciutat «al capdavant» a escala europea. Per tot plegat, el dirigent socialista va destacar la «capacitat de lideratge» de la ciutat, que espera que segueixi els anys vinents «interconnectant» Barcelona amb l'exterior.

D'altra banda, la Cambra de Barcelona va justificar haver-se desvinculat de la Trobada d'Economia de s'Agaró per una qüestió de «prioritats». La vicepresidenta primera de l'ens, Mònica Roca, va deixar clar que el tarannà de la Cambra «és molt diferent» al que tenia l'antiga junta i va recordar que encara s'han d'acabar de quadrar els pressupostos. «Està clar que les prioritats no són les mateixes, i és possible que un esdeveniment d'aquestes característiques no encaixi dins les nostres», va destacar Roca. La vicepresidenta de la Cambra, però, considera que era «precipitat» haver participat de la mateixa manera que havia fet l'ens fins ara.