La Generalitat preveu que alguna agència de qualificació creditícia pugui situar en un futur «més o menys proper» el deute català en grau d'inversió, i per això no descarta tornar als mercats financers al llarg del 2020 amb una emissió de bons verds. Així ho va explicar el secretari general del Departament d'Economia, Albert Castellanos, que va recordar que la Generalitat va complir el 2018 per primera vegada en un mateix exercici amb els tres objectius d'estabilitat pressupostària fixats per llei: dèficit (0,44%), deute (34%) i regla de la despesa (1,6%).

Preguntat per si la Generalitat farà el pas de tornar a emetre deute el 2020, el número dos d'aquest departament va aclarir que tot «dependrà del tancament del 2019», però va recordar que l'administració catalana té la «voluntat de tornar als mercats, i de fer-ho en àmbits especialment dinàmics com els bons verds». «Per tant, si som capaços de mantenir el nivell de compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària no descartem que al llarg de l'exercici puguem fer algun intent de sortir als mercats», va afegir.

No obstant això, Castellanos va assegurar que per emetre deute Catalunya hauria de tenir «un ràting a nivells d'inversió», quelcom que dependrà «de la conjuntura política i econòmica, i de la capacitat de complir els objectius marcats». Va explicar que les agències de qualificació han situat Catalunya en perspectiva favorable, fet pel qual «no és descartable que en un futur puguem tenir un ràting per sortir a l'exterior». Castellanos ha opinat que els objectius d'estabilitat fixats per l'Estat "no són justos", perquè entén que s'exigeix molt més esforç de consolidació fiscal a les comunitats que a l'administració central, tot i que al mateix temps ha admès que per tornar a emetre deute cal complir aquests objectius.

"Si no volem finançar-nos en el futur només a partir dels mecanismes de liquiditat, una de les condicions és complir els objectius d'estabilitat. Per tant, sabem que si volem continuar pagant als proveïdors en un període màxim ajustat als 30 dies i plantejar-nos algun dia finançar-nos amb mecanismes alternatius (als estatals), hem de complir uns objectius que tot i no ser justos ens garanteixen un nivell més alt de sobirania", ha argumentat.

Així mateix, ha comentat que si es donen les condicions per tornar als mercats financers també caldrà "garantir que el cost de finançament (d'emetre deute) sigui menor que (finançar-se) amb els mecanismes estatals, i no és segur que sigui així" , ha apuntat. Hauran de posar a la balança, doncs, les "motivacions de tipus polític" que comporta una emissió de deute de la Generalitat, que evidenciarien una menor dependència dels mecanismes estatals, i les raons estrictament econòmiques. Catalunya està adherida des de principis del 2019 al Fons de Facilitat Financera, un mecanisme de liquiditat amb controls més laxos que el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). D'altra banda, Castellanos ha subratllat que bona part del deute que acumula la Generalitat es deu a un "infrafinançament històric" per part de l'Estat, un diagnòstic que ha dit que comparteix el mateix ministeri d'Hisenda. Segons les últimes dades disponibles, Catalunya acumula un deute de 78.600 milions d'euros, equivalent al 33,3% del seu PIB. En aquesta línia, Castellanos ha lamentat que la capacitat tributària de Catalunya sigui un 20% superior a la mitjana i en canvi tingui un finançament per càpita per sota de la mitjana. "Això no ho aguanta cap tesi federalista", ha conclòs. D'altra banda, el número dos de el departament d'Economia ha augurat que l'economia catalana, que va créixer un 1,8% interanual en el tercer trimestre del 2019, creixerà el 2020 "al voltant del 2%" en un entorn de desacceleració econòmica.