És només un exemple del que aquesta nova tecnologia, unida a altres com el Big Data, pot suposar per al sector financer, un dels que més clarament està apostant per esprémer al màxim les possibilitats de la digitalització, ja sigui per la competència que els ve de les grans tecnològiques o per la mateixa necessitat de millorar les seves ràtios de rendibilitat. Tots els grans bancs espanyols tenen ja divisions senceres dedicades a desenvolupar aquest tipus d'instruments, quan no han creat filials específiques per centrar-se en aquesta tasca, perquè s'hi juguen molt.
«Si ets capaç de predir que un client vol abandonar el banc, pots anticipar-te i actuar abans que es produeixi la pèrdua, el que sempre resulta més barat que recuperar-lo quan ja ha pres la decisió de marxar», explica el director de Màrqueting i Analytics Avançat de Clients de Banc Sabadell, Pier Paolo Rossi. I el mateix serveix a l'hora de detectar quan un client pot tenir problemes per pagar un préstec, o si les empreses de determinat sector tindran menys ingressos dels previstos en els propers mesos, el que pot aconsellar als gestors de crèdits que actuïn amb més precaució.
Milers de variables
Dades que poden procedir de les fonts més variades, des de la informació continguda en bases públiques, com el cadastre o l'Institut Nacional d'Estadística, sobre el nivell de renda o les característiques demogràfiques de la zona de residència del client, fins a altres molt més privades. De totes elles, les més importants són els propis comptes de l'usuari, on queda registrat com a cap altre lloc tot l'historial econòmic de qualsevol persona o negoci. «Al banc ja no li interessa que una empresa li porti els balanços anuals, que solen tenir informació de fa diversos mesos; ara volen que els donis accés a tots els teus comptes perquè aquí és on veuen tots els diners que han entrat i han sortit, el cash flow, que mostra molt més clarament la situació real de la companyia», explica.
Des del passat 14 de setembre, amb l'entrada en vigor de la nova normativa europea de pagaments PSD2, les entitats estan obligades a facilitar aquesta informació a la competència, sempre que el client ho autoritzi, el que ja està donant lloc a noves estratègies comercials. Per exemple, el BBVA ja ofereix la possibilitat de tramitar crèdits ràpids en línia per a no clients, sense necessitat d'enviar cap tipus de documentació i sense haver d'obrir un compte a l'entitat. En té prou amb què el sol·licitant li doni accés a la resta de les seves posicions bancàries i assegura que pot respondre a la petició en només vuit hores.
Aquest és també el motiu que moltes entitats estiguin incorporant a les seves aplicacions i a la seva banca mòbil els anomenats agregadors, que permeten als clients operar des d'un únic lloc amb totes les seves entitats. Una manera d'aconseguir aquestes mateixes dades, encara que hi ha alguns operadors, com CaixaBank, que asseguren que només donen aquesta possibilitat com un servei afegit però que no exploten aquestes dades.
En qualsevol cas, cal destacar que els bancs no són els únics que poden tenir accés a aquests historials. Els ciutadans poden autoritzar que sol·liciti aquesta informació qualsevol empresa amb la qual treballen, quelcom que obre la porta al fet que gegants com Amazon o Facebook entrin amb força en el segment financer.
Empremta digital
Futurible
