El Ministeri d'Agricultura va fer públiques, finalment, les dades sobre el comportament de la renda agrària en 2019, on la mateixa va registrar un descens del 8,6% per situar-se en 26.180 milions d'euros. En Unitat de Treball Any (UTA), que ve a ser com el percebut per un actiu en el camp, la renda s'elevaria als 30.361 euros. Tot i aquesta rebaixa després d'anys de pujades, des de l'Administració es va recalcar que la renda d'Espanya és la segona més alta de la Unió Europea, només per darrere de França, on en 2019 la seva renda també va caure.
El valor de la Producció Final Agrària va descendir a 50.637.000 d'euros, enfront dels més de 52.000 de la campanya anterior, fonamentalment per les reduccions en els ingressos de les produccions de cereals, fruites i hortalisses, la menor collita de vi i l'oli amb els preus baixos. El valor de la producció de cereals va passar de 4.323.000 d'euros a 3.602.000; les fruites i hortalisses, de 10.131 milions a 8.130; i, concretament, els cítrics, de 2.707 milions a 2.127 milions; la viticultura, de 1.442 a 1.193 milions, i el sector olivarer, de 1.800 a 1.482.
En matèria de produccions, el porcí va ser un dels salvavides dels nombres, encara que no prou per contrarestar els resultats negatius de l'activitat agrícola, tot això sumat a un augment del 3,6% en les despeses en mitjans de producció, on destaca l'increment dels pinsos. A l'hora de fer balanç d'un any; són importants les dades sobre produccions, mercats i rendes, encara que en això hi juguin un paper fonamental les condicions meteorològiques i també altres factors en els mercats difícils de controlar des d'una administració. No obstant això, a més, és important el balanç de la política agrària que s'hagi desenvolupat en aquest mateix període més enllà del comportament de les gelades, les sequeres, pedregades o inundacions. I, en aquest sentit, es pot dir que en l'últim any Agricultura ha estat un Ministeri en funcions.
Els fons comunitaris suposen més de 7.000 milions i constitueixen l'eix dels recursos. Enfront de l'estabilitat dels recursos procedents de Brussel·les, cada any s'han anat reduint els fons nacionals per fer política sobre el terreny i Agricultura ha hagut de funcionar el 2019 amb uns pressupostos prorrogats, la qual cosa ha condicionat les possibilitats d'impulsar iniciatives i canvis d'importància en el sector.
En política agrària, en l'últim any el Ministeri i el sector s'han centrat gairebé amb caràcter monogràfic en els treballs d'anàlisi de camp per elaborar en els propers mesos el Pla Estratègic on ubicar els fons que arribin des de Brussel·les un cop s'hagi aprovat el nou Marc Blanc Financer Plurianual. Des de Brussel·les ja s'adverteix que els pagaments es faran, no mirant només si el beneficiari reuneix els drets necessaris per al seu cobrament, sinó valorant els resultats. Després de l'elaboració d'aquest marc, en els propers mesos s'hauran de donar comptes financers al mateix fet que suposa assignar fons a cada objectiu, cosa que es presenta com un repartiment polèmic.
Amb aquesta escassa capacitat per adoptar iniciatives de gran importància, amb un pressupost prorrogat durant diversos anys i, sobretot, amb la incertesa que genera la inseguretat d'un govern per la durada de la legislatura en Agricultura s'han hagut de limitar a una política de continuïtat en les ajudes amb escasses mesures de reestructuració que suposaren elevades inversions limitant-se a plantejar només mesures de reorganització d'activitats fonamentalment per raons de bioseguretat i medi ambient. Aquesta línia d'actuacions s'ha centrat en la reordenació de les activitats en la producció de porcí, d'oví i de l'avicultura abordant qüestions com distàncies per a la seva ubicació entre explotacions i dels nuclis urbans, mida, abocaments, etc.
En la mateixa línia d'ordenar els sectors ramaders, Agricultura va posar en marxa, la tardor passada, el que s'ha denominat com el «full de ruta» al sector del vi a través de la interprofessional, per la qual es pretén una major clarificació i transparència de la mateixa en una aposta per les polítiques de qualitat des del cep als mercats. Amb el model actual tot i haver experimentat una rebaixa de la superfície de conreu des d'1,05 milions a 950.000 hectàrees, la producció ha passat d'una mitjana de 35-37.000.000 d'hectolitres a produccions mitjanes per sobre dels 42 milions i sostres de 50 milions.
L'Administració i el sector productor estan d'acord en la necessitat de buscar una solució contra l'increment de les produccions i especialment, les de pitjor qualitat per la millora d'estructures, la introducció de regs i de varietals amb elevats rendiments al marge de la seva qualitat, una cosa que controlen els consells reguladors. Aquest canvi de normativa es troba en fase de debat i es contempla, entre altres mesures, la impossibilitat de destinar a la producció de vi raïm amb menys de nou graus d'alcohol i de limitar els rendiments màxims per hectàrea amb caràcter estatal.
El problema dels excedents provocats en el sector de la fruita en general i molt especialment en la d'os, ha posat també sobre la taula la necessitat d'anar a una reordenació d'aquesta producció. Hi ha un problema d'elevades produccions i, sobretot, d'una oferta de fruita, que, a més, ha perdut el seu sabor i, en conseqüència, una part de la demanda. El sector reclamava l'arrencada subvencionada de més de 10.000 hectàrees. Agricultura vol un pla però amb altres compromisos, on també assumeixin les seves responsabilitats els que es van llançar a augmentar sense sostre les plantacions.
Finalment, cal assenyalar l'existència d'una iniciativa bloquejada per aquesta situació d'interinitat per elaborar una Llei de Bases de l'Agricultura per la qual es modificarien velles normes obsoletes com la Llei de Modernització d'Explotacions i aprovar-ne altres de necessàries per als reptes de futur.
