Les dones deixen de guanyar més de 43.000 milions a l'any per la bretxa salarial, cosa que multiplicada per 35 anys de vida laboral supera els 1,5 bilions d'euros, l'equivalent al PIB de 2019, i quantitat per la qual a més no es cotitza ni a la Seguretat Social ni es paga a Hisenda. Segons l'informe «És urgent legislar sobre la discriminació salarial cap a les dones» presentat aquesta setmana, la bretxa salarial a Espanya es va situar en el 21,9% el 2017, 0,43 punts menys que el 2016, la qual cosa l'acosta a les dades de 2008 (21,87%). Així, i amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de 2017, les dones, 7,5 milions d'assalariades, van cobrar de mitjana 5.783,99 euros menys que els homes.
«La bretxa es resisteix a baixar», va assegurar la vice-secretària general d'UGT, Cristina Antoñanzas. Segons la seva opinió, aquest és el moment de parlar de «discriminació salarial», en lloc de bretxa, ja que cap de les variables analitzades justifica la desigualtat en salaris entre homes i dones, i va instar el Govern a aprovar una «Llei d'Igualtat Salarial» dialogada amb tots els interlocutors socials.
Segons l'estudi, la bretxa salarial és més alta en els contractes indefinits (23,45%) que en els temporals (11,18%), i en la jornada a temps complet (11,49%) que a temps parcial (7 , el 71%). Antoñanzas va denunciar també que el 69% dels treballadors que cobraven el salari mínim interprofessional -que el 2017 se situava en 707,7 euros- eren dones; mentre que per cada tres homes que cobraven més de 89.170,20 euros, hi havia una dona.
Per sectors, la bretxa més alta es va situar a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb un 32,57%, i a altres serveis (32,53%), mentre que a les indústries extractives és l'únic sector on les dones van cobrar més que els homes (un 9,75%) per la seva major presència als llocs molt qualificats.
Tots els sectors
«La bretxa afecta tots els sectors del nostre teixit productiu i, fins i tot en els sectors en què hi ha més presència de dones, la bretxa no només es redueix, sinó que augmenta», va destacar Antoñanzas, que va destacar que les dones tenen ocupacions de pitjor qualitat, cosa que es tradueix en pitjors condicions per a assumptes com la prestació d'atur i les pensions.
En aquest sentit, va recordar que el Tribunal Suprem va donar la raó a una dona que demanava que se li reconeguessin les hores de serveis socials que va realitzar durant el franquisme, controlada per la Secció Femenina, per al càlcul de la seva pensió de jubilació i va demanar al Govern que, a partir d'ara, aquests serveis es reconeguin «automàticament a totes les dones».
14% a l'Administració
En un altre informe presentat aquesta setmana, el sindicat va destacar que la bretxa salarial a l'administració pública és del 14% i va explicar que això es deu al fet que la majoria de les retribucions variables recauen en els homes.
En detall, l'administració pública estatal compta amb 507.830 efectius, dels quals el 68,73% són homes i el 31,26%, dones; mentre que les comunitats autònomes donen feina a 1.339.111 persones, dels quals el 30,36% són homes i el 69,63%, dones. Per la seva banda, a l'administració local hi ha 575.405 efectius, que es reparteixen gairebé per igual entre homes i dones.
