Una empresa és rendible quan controla i redueix al màxim els malbarataments. Què és un malbaratament? Doncs són tots aquells recursos no aprofitats per realitzar un producte o prestar un servei, com excés de plantilla, programari no usat, matèria primera estancada, etc. Aquests són els 8 malbarataments més comuns a les organitzacions, segons Lean Manufacturing:
1. Defectes de producció. Corregir errors de les no conformitats, ja sigui per devolucions de clients, destruir o reprocessar productes que no reuneixen les condicions òptimes de qualitat, etc. És millor prevenir els defectes que eliminar-los o corregir-los. La causa pot ser la manca de la correcta supervisió del procés, un deficient control de qualitat, la baixa qualitat dels materials, formació insuficient dels operaris, una fabricació massa ràpida o el mal disseny del producte, entre d'altres. La solució seria augmentar el control a tot el procés.
2. La sobreproducció. Es considera com el principal malbaratament. Fa referència a la producció no ajustada a la demanda. Produir més del que és immediatament necessari és una pràctica bastant habitual. A vegades pot ser rendible econòmicament, però també pot suposar una mala pràctica, ja que s'han destinat recursos i personal de manera innecessària que podria haver realitzat tasques més urgents. La forma de posar-hi remei seria reduir els temps de preparació, sincronitzant quantitats i temps entre processos, fent només el necessari
3. L'excés d'inventari. Unitats obsoletes, material que no arriba a usar-se o maquinària que no es comprova abans del termini de devolució són algunes de les conseqüències que comporta l'acumulació innecessària de peces o matèria primera que es van sumant a l'inventari aleatòriament. Un inventari que sobrepassa el necessari per cobrir les necessitats té un impacte negatiu a l'economia de l'empresa, que, a més, ocupa un espai valuós. La solució seria una òptima gestió de l'estoc.
4. Les esperes. Es refereix als temps morts, tant de personal com de la maquinària. S'acostuma a produir per una desincronització de les parts d'un procés. Sincronitzar els fluxos o la flexibilitat laboral podrien ser algunes formes de combatre-les.
5. El transport. El transport costa diners, es necessita un equip per moure les càrregues i consumeix combustible o requereix mà d'obra, de manera que caldria evitar-ho llevat que la seva empresa sigui de logística. Fer un bon disseny i distribuir bé les localitzacions, magatzems, maquinària, etc. per evitar aquests moviments, a més de racionalitzar aquells que no es poden evitar, és bàsic per reduir aquest cost.
6. El moviments innecessaris. Relacionat amb l'anterior punt, també tot el moviment innecessari de persones o equipament que no afegeixi valor al producte o servei es considera un malbaratament. La causa acostuma a ser l'aplicació de mètodes de treball poc eficients i una mala automatització de les tasques.
7. Els sobreprocessos. S'originen quan aquests no es revisen i no s'optimitzen, de manera que s'acaben fent o repetint accions que, si fossin analitzades i estandarditzades, serien innecessàries.
8. El desaprofitament del talent humà. Es refereix a aprofitar les fortaleses de cada empleat en benefici de l'empresa convidant-lo a fer ús de la seva creativitat i intel·ligència. Com a causes de desaprofitament poden citar-se: una política d'empresa antiquada, no voler reconèixer aquest talent per no augmentar la retribució, o escassa cultura innovadora en la corporació.
