02 de octubre de 2020
02.10.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

La desigualtat, una prioritat inexcusable

02.10.2020 | 16:14
La desigualtat, una prioritat inexcusable

Les evidències econòmiques ens confirmem que les desigualtats augmenten en èpoques de crisi econòmica, mentre que en les fases expansives, les diferències acostumen a reduir-se.

Un dels principals referents, recents en l'àmbit de la desigualtat, ha estat l'economista francès, Thomas Piketty, que ha publicat diversos llibres al respecte. El principal argument de les seves conclusions són que el període d'expansió econòmica que hem viscut des de després de la segona guerra mundial, i fins a la crisi financera de 2007, va ser un període excepcional, on els rendiments del capital van registrar un increment inferior als rendiments del treball, però a llarg termini demostra en la seva recerca, que la normalitat és la inversa, on els rendiments del capital són persistentment més alt que els rendiments del treball, provocant que les classes amb major capital, tinguin una major renda, respecte als que no en tenen.

Els indicadors tradicionals de desigualtats, o els que habitualment expliquem a les classes d'introducció a l'economia, són la proporció de població que viu sota el llindar de pobresa i el coeficient de Gini, habitualment es calcula sobre les rendes salarials. El primer calcula el percentatge de la població en risc de pobresa, que té uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana, el que pretén identificar el percentatge de població que no pot assolir un mínim de vida determinat, amb relació a la seva societat. A Espanya, segons l'INE el 2019, el 20,7% de la població estava en risc d'exclusió o pobresa, nivell inferior al 22,6% de 2016, però encara per sobre del 19,8% de 2008, previ a l'anterior crisi financera i econòmica.

El coeficient de Gini, per la seva banda identifica les diferències entre la renda acumulada respecte al percentatge de la població, per tot el tram de la corba, des del 0% fins al 100% de la població. És un indicador que permet comparar les desigualtats entre tota la població, i ens permet comparar les desigualtats entre països. Amb dades de l'Eurostat, a l'economia espanyola el coeficient de Gini de 2019 va ser de 0,33, més d'un 10% per sobre de la mitjana de la Unió Europea (0,30) i de països com Eslovàquia (0,20), Eslovènia (0,23), República Txeca (0,24) o Noruega (0,24). A més, igual que hem observat amb l'evolució del risc d'exclusió, el coeficient de Gini de l'economia espanyola va registrar un fort increment durant la etapa de recessió econòmica, passant del 0,31 del 2009, fins al 0,35 de 2014. Mirant més enllà, la situació de desigualtat actual és comparable a la que s'observava al 1999 (0,33), previ a la incorporació a l'àrea de l'euro.

En suma, més enllà de les aportacions de Piketty referent a les tendències de llarg termini, en l'etapa recent s'observa com el deteriorament de l'economia, a més de la destrucció de llocs de treball i empobriment general de la societat, provoca un increment del risc de pobresa i una major desigualtat. Altres indicadors que acrediten aquesta tendència, és que en l'etapa de recuperació econòmica, els beneficis empresarials van registrar majors increments, dels increments experimentats pels salaris.

Ara bé, si aquestes conclusions són comunes a totes les etapes de recessió, i s'han observat, tot i que en magnituds diferents, al conjunt d'economies desenvolupades, què podem fer o què hauríem d'esperar de les administracions? Doncs en una economia de mercat, el major pes de la responsabilitat hauria de caure sobre les administracions públiques, en tots els seus nivells. El principal paper de les AAPP hauria de ser el de garantir la distribució de renda i en conseqüència garantir l'accessibilitat a totes les oportunitats, principalment de formació, als col·lectius més desfavorits.

Lamentablement, aquest debat no és prioritari en cap de les administracions públiques que ens governen, i es troben a faltar actuacions municipals, per a prevenir i protegir aquests col·lectius, des de l'accés a recursos necessaris per a garantir l'educació, així com a nivells superiors d'administracions on els debats segueixen pivotant entorn d'eleccions i majories parlamentàries.

Els Fons Europeus que es preveuen arribin el proper exercici, hauran de concentrar-se en mesures de sostenibilitat social, concretant bé a quins col·lectius cal donar suport, a l'hora que també per millorar els canals de competitivitat i digitalització del nostre teixit empresarial, tema que m'agradarà tractar amb més deteniment.


* Fran J. González és Consultor estratègic de Centre Gestió i Coordinador acadèmic de la UNED Girona

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook