Carmen Blázquez del Pozo era una ciutadana anònima, malgrat pertànyer a una adinerada família d'origen català. No existien imatges públiques -les reservava per als seus familiars i amics més propers-, ni registres de cap activitat professional o social. Fins que una reclamació de l'Agència Tributària va dinamitar el seu desig de privacitat, incloent-la en la llista de morosos que publica cada any i declarant-la el mes passat la cinquena persona física que més diners deu a Hisenda a Espanya, amb un import de 10,1 milions d'euros. Només la superen Neymar i empresaris com Agapito García Sánchez, Teresa Maldonado i Jesús Ruiz Casado. A més, Blázquez és el segon deutor tributari més gran de la Generalitat, amb 2,2 milions de deutes pendents amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) a 31 de desembre de l'any passat.
El Periódico ha aconseguit reconstruir la seva història i trobar-la, a partir de la revisió de documents biogràfics, registres públics, hemeroteques i entrevistes amb persones del seu entorn. Blázquez, nascuda a Cuba el 1942 i antropòloga, va fugir de la dictadura de Fidel Castro i es va traslladar al Canadà. Allà va conèixer un altre exiliat polític, Josep Busquets Verges, un industrial català nascut el 1932 amb interessos en el negoci metal·lúrgic que havia emigrat de l'Espanya de Franco quan tenia vint anys. Busquets i Blázquez es van casar i van fixar la seva residència a Veneçuela, on van néixer els seus quatre fills, tot i que el cordó umbilical que els unia amb Catalunya sempre es va mantenir i van conservar propietats immobiliàries a Barcelona.
Sortida de Veneçuela
El matrimoni va prosperar, a l'escalf del negoci siderúrgic al país caribeny, i es va convertir en una de les famílies més acabalades, que va ampliar els seus interessos a altres negocis, com la moda, el luxe i el comerç electrònic. El cop d'Estat del 1992 i el posterior règim d'Hugo Chávez va convertir la família, molt crítica amb el règim de Chávez, en enemic públic número u al seu país. La pressió va portar els Busquets Blázquez a deixar Veneçuela el 2002 -mai més hi han tornat- per assentar-se a Verbier (Suïssa), primer, i després a les Bahames. També tenen propietats als Estats Units.
L'industrial metal·lúrgic català ja havia elegit abans com a successora dels seus negocis la seva filla gran, Carmen Busquets Blázquez (Veneçuela, 1965), després que quan ella tenia 22 anys el seu germà i únic fill home del matrimoni morís en circumstàncies tràgiques. Ella, que des que amb sis anys va visitar la casa de Chanel a Paris amb la seva mare va voler dedicar-se al món de la moda, va compaginar la presència en les activitats industrials paternes amb l'obertura de la seva botiga de moda de luxe, Cabus. En tancar-la pel trasllat a Verbier es va iniciar en el comerç electrònic per vendre els estocs de les marques de luxe que tenia a la seva propietat.
Net-a-Porter
Sense saber-ho llavors, l'empresari català i la seva filla estaven posant els fonaments d'una aposta pel comerç electrònic que dispararia encara més el patrimoni de la família a la qual ara reclama Hisenda. Junts van invertir en empreses puntcom, des de finals de la dècada del 1990 i junts van vendre abans de l'esclat de la bombolla amb guanys de vertigen. Part dels rèdits els van invertir al portal de comerç electrònic de moda Net-a-Porter, que van llançar al costat de Natalie Massenet. Quan Net-a-Porter va passar a mans de Richemont la revalorització de la inversió va ser estratosfèrica, per sobre del 1.600%, i el guany dels Búsquets Blázquez es va ampliar fins i tot més quan Net-a-Porter es va fusionar amb un altre gegant, Yoox, en una operació valorada en 2.600 milions.
Busquets Blázquez, que per la seva vinculació a la moda té un perfil molt més públic que la seva mare, continua com a inversora a empreses de capital risc (Susa Ventures; Imaginary Ventures, Felix Capital i Kindred), tot i que ara ho fa en solitari. El seu pare va morir el juliol del 2018. Busquets Blázquez resideix a les Bahames, amb la seva mare, que ha trobat a l'arxipèlag el punt que més la connecta amb la seva enyorada Veneçuela.
Diu que resideix fora d'Espanya
L'anonimat de la família es va trencar amb l'aparició a la llista de l'Agència Tributària, que demana 10 milions a Blázquez del Pozo. La responsable de Relacions Institucionals a Espanya de Carmen Busquets, Isabel Llauger, reconeix l'existència de la reclamació a la mare de la seva clienta i les diferències de criteri. «Existeix una negociació oberta i es té la voluntat decidida de respondre a les obligacions fiscals, des de la màxima solvència, si al final del procés es determina que així sigui. La família mai no ha estat resident a Espanya, i per això no declara aquí els seus impostos i aquesta és la seva tesi davant Hisenda», indica Llauger.
