El passat 16 d'octubre es va celebrar a tot el món el Dia Mundial de l'Alimentació. Una celebració especial aquest any, com ho està sent tot en aquest 2020 a causa de la pandèmia de COVID-19. No cal recordar que el món pateix una crisi global amb pocs precedents. Una crisi que s'estén pels més diversos àmbits de la societat i de l'economia. No obstant això, el sector agroalimentari apareix com un refugi, estable i segur, en aquests temps tempestuosos.
Davant d'aquesta situació vull recordar que el sector agroalimentari no és una entelèquia. Està format per milers d'homes i dones, de cooperatives i empreses, de treballadors fixos, d'autònoms i de temporers, que produeixen els aliments, els manipulen i els distribueixen perquè arribin a les llars de tot el món. En aquest Dia Mundial de l'Alimentació, que enguany coincideix a més amb el 75è aniversari de la FAO, hem de reconèixer que el sector agroalimentari està demostrant la seva potència, la seva maduresa i la seva fiabilitat.
Això és així, no només a Espanya i a Europa, sinó en la major part del món. No obstant això, no podem obviar que 1 de cada 9 persones al món passen gana. Fonamentalment a l'Àfrica, però també a Àsia i a Amèrica Llatina.
Com fer front a la incongruència en què hi hagi tants obesos i tants famolencs? Com pot el món acabar amb la fam, al mateix temps que es redueixen els índexs d'obesitat? Com reduir el malbaratament alimentari, disminuint la petjada de carboni de la cadena alimentària en el seu conjunt? Són enormes reptes, no hi ha dubte. I els agricultors i ramaders tenim, personalment com a enginyer, professor i fill d'agricultor em considero un més, molt a dir i aportar.
Agricultura i ramaderia familiar, cultura alimentària i consum sostenible
Al meu entendre hi ha tres conceptes clau que han de sustentar el futur de el sistema alimentari: una agricultura i ramaderia familiar, la cultura alimentària i el consum sostenible. L'agricultura familiar ja hem demostrat que és la base, la cultura alimentària és clau per lluitar contra els trastorns alimentaris que afecten milions de ciutadans. Assumir que l'alimentació i la seva expressió més plaent: la gastronomia, han de ser un plaer quotidià que ens nodreix i ens alimenta, i no només ens manté vius.
En aquest país, en principi, ho tenim fàcil, la Dieta Mediterrània és una de les millors del món. I ho és perquè és variada, saludable i exquisida. Però la tasca de pedagogia ha de ser constant. Hi ha d'haver molta més formació, en totes les fases de sistema educatiu, perquè comprar bé, cuinar bé i menjar bé són coses que s'han d'aprendre.
Una cultura alimentària adequada ha de comportar, lògicament, un consum sostenible. I en això tornem a ser uns privilegiats. A Espanya disposem de, probablement, la major i millor oferta d'aliments frescos i de temporada del món. Verdures, fruites, cereals, llegums, carns, ous, làctics... De tot això disposem a un preu raonable, en quantitat i qualitat màximes.
Així les coses, els agricultors i ramaders ens sentim orgullosos d'alimentar al món. Però no hi ha dubte que fem front a amenaces d'enorme magnitud: la més important, la manca de rendibilitat de les explotacions a causa, fonamentalment, dels desequilibris en la cadena de valor dels aliments. Uns desequilibris que no són fruit de l'atzar o la casualitat. Són, en la major part dels casos, buscats per determinats baules amb interessos poc rectes. Aquesta falta de rendibilitat porta a la manca de relleu generacional, i, com a conseqüència, al despoblament de el medi rural. Com a societat, no ens ho podem permetre.
La pandèmia que travessem aquests dies ens està fent adonar-nos de moltes realitats que romanien ignorades. Una d'elles és la potència i la fiabilitat de l'agricultura i ramaderia a Espanya, que alimenten el país -i a la resta de països, ja que som el principal sector exportador-. Una altra és que aquesta agricultura està sustentada per persones, prop de 800.000 persones que viuen i treballen als pobles, lluitant més contra el despoblament de l'Espanya buidada.
A Europa, el 95,2% de les explotacions agrícoles i ramaderes són familiars. Són milions de famílies treballant cada dia, lluitant per la major de les sostenibilitats: que els nostres joves puguin continuar la tasca i desenvolupar la seva vida al poble. Aquest és un dels puntals de la lluita contra la fam i per una alimentació plena i conscient. Com ja s'ha demostrat, els agricultors i ramaders hi seran, fins a l'últim alè, caldrà esperar que els poders públics estiguin aquí també, reconeixent, defensant i donant-los suport. Només així aconseguirem un futur alimentari millor per a tothom.
