El Govern ha anunciat que destinarà més de 1.500 milions d´euros dels fons europeus per fer enlairar l´hidrogen renovable, i les grans energètiques han disparat les seves inversions. Iberdrola planeja invertir 1.800 milions fins al 2027; Repsol, entre 2.200 i 2.900 fins a un any abans; Enagás parla de 1.500 milions fins al 2023, Endesa diu que té 22 projectes en desenvolupament i Naturgy, que s´ha unit a l´aliança europea de l´hidrogen, analitza diversos projectes. Què ha passat perquè hi hagi tanta eufòria i recursos?
«Des del punt de vista de la tecnologia i el producte no ha passat res que motivi aquest interès», afirma el president de l´Associació Espanyola de l´Hidrogen (AeH2), Javier Brey. Segons el seu parer, el canvi es deu al fet que l´últim any molts països s´han marcat com a objectiu la «plena» descarbonització. «Ja no es parla de descarbonitzar una part o un sector en concret, sinó de descarbonitzar per complet l´economia, i això demana hidrogen verd», afirma. Mentrestant, l´expert en política energètica Javier García Breva apunta l´interès de les energètiques per aprofitar els fons europeus per invertir en nous actius.
L´hidrogen no és una font d´energia com el sol, el petroli o el gas natural. «No hi ha cap forat pel qual surti l´hidrogen», afirma Brey. Contràriament, es tracta d´un vector energètic que és necessari produir. L´aigua, en entrar en contacte amb l´electricitat, es divideix entre oxigen i hidrogen. Si aquesta electricitat procedeix de renovables, l´hidrogen produït serà net; si ho fa a través de combustibles fòssils, serà «gris».
El seu atractiu rau a ser una de les poques solucions que existeixen per descarbonitzar aquells usos que encara no poden electrificar-se, com la gran indústria o el transport pesant. I, des del punt de vista de l´emmagatzemament, serveix com a suport per a un futur sistema elèctric 100% renovable.
El problema és que encara no és competitiu i li falta molt desenvolupament, sobretot en termes de mida i preu. «Encara no sabem quin serà el camí de la tecnologia, si serà modular o si veurem una economia d´escala típica que ve de plantes de grans dimensions», afirmava recentment el conseller delegat d´Enel, matriu d´Endesa, Francesco Starace.
«Les tecnologies i els equipaments que són necessaris tant per produir l´hidrogen com per transportar-lo fins als consumidors finals, emmagatzemar-lo i utilitzar-lo en els seus processos industrials o a les seves piles de combustible encara han de madurar, arribar a les necessàries economies d´escala i reduir-ne els costos substancialment», explica el soci responsable d´Energia i Recursos Naturals del Monitor Deloitte, Alberto Amores. A més, en el cas de l´emmagatzement, el cost es dispara en pocs dies. «És necessari avançar en l´estudi i desenvolupament de les diferents tecnologies disponibles, tals com jaciments subterranis, portadors líquids, ?hidrogen comprimit, etc.», afegeix.
Per tant, el seu desplegament no arribarà, almenys, fins d´aquí a una dècada. «Per al seu ús per la indústria, si no hi ha incentius o penalitzacions mediambientals significatius, podria anar-se´n al 2040», afegeix Amores. La «corba d´aprenentatge que s´ha de recórrer» no serà gaire diferent de la d´altres desenvolupaments com el de la fotovoltaica. En aquesta línia, segons coincidien fa uns dies el president d´Iberdrola, Ignacio Galán, i el conseller delegat d´Endesa, José Bogas, les subvencions necessàries per impulsar l´hidrogen renovable són molt menors que les que es van necessitar per impulsar la solar fa anys, ara una font d´energia incontestable.
L´avantatge d´aquesta carrera és que el país que lideri el seu desenvolupament pot crear al seu voltant una nova indústria, a partir de la fabricació d´electrolitzadors, piles de combustible, calderes i turbines. Però també pot passar que siguin «els consumidors els que acabin pagant la factura», segons opina Javier García Breva. «A cada cicle inversor de les elèctriques s´han succeït situacions de sobrecapacitat que acaben derivant al rebut de la llum i aquest cicle no serà diferent», afirma l´expert.
