L'exportació és l'únic camp de l'economia gironina que sembla immune a la crisi de la covid. Conscient d'aquest fet, la Cambra de Comerç de Girona va animar les empreses de la província a insistir en aquesta estratègia fins i tot per canals abans impensables, com ara els virtuals.

La institució va celebrar ahir un programa de reconeixement a la tasca de les companyies que venen a l'estranger. L'objectiu era posar en valor la importància de l'exportació en temps difícils com el d'aquest 2020, i sobretot recalcar que tot i les restriccions imperants arreu del món, les empreses tenen en internet i les noves tecnologies una porta oberta a seguir buscant mercats fora del país.

De fet, un dels serveis que ofereix actualment la Cambra és el de buscar missions comercials a l'estranger. No és una novetat, ja que l'ens fa molts anys que organitza viatges amb empreses per obrir nous mercats. Però aquesta vegada la pandèmia els ha forçat a potenciar la via telemàtica i les companyies cada cop ho veuen com una oportunitat ferma de fer negoci fora del país.

En el transcurs de la jornada diverses empreses van donar fe dels resultats satisfactoris de la digitalització a l'hora d'exportar, amb projectes a l'exterior culminats a través de la via telemàtica.

Segons el president de la Cambra, Jaume Fàbrega, el programa d'ahir va ser un homenatge als negocis de Girona que s'han aventurat a buscar-se la vida a l'estranger, i una crida a la internacionalització a totes les empreses que estiguin en condicions de fer-ho com un element clau per superar el cop econòmic del coronavirus.

La Cambra va exemplificar els beneficis de l'exportació amb la presentació de cinc casos d'èxit particulars, cinc companyies gironines ja consolidades que han crescut gràcies a la seva internacionalització.

Sant Aniol: sud-est asiàtic

El primer cas va ser el de Sant Aniol, l'embotelladora garrotxina d'aigua volcànica que fa temps que ha enfocat bona part del seu negoci a l'exterior, tant a Europa com a l'Àsia. Actualment venen a països com França, el Japó, i gràcies precisament a les missions virtuals de la Cambra, recentment han intensificat les seves opcions de negoci al sud-est asiàtic, principalment a Tailàndia, Vietnam i Indonèsia. El secret del seu èxit rau en part en una segmentació del producte amb la venda d'una mateixa marca a canals diferents.

Toni Pons: Europa i Orient Mitjà

L'empresa de calçat Toni Pons ven bona part dels 800.000 parells que produeix a l'estranger. Els destins principals són França, Alemanya, el Regne Unit i l'Orient Mitjà. La seva internacionalització ha suposat l'obertura de més de 4.000 punts de venda, una situació que els ha permès mantenir la qualitat d'un producte dissenyat i fabricat íntegrament en territori espanyol.

Nexus Geographics: EUA

L'altre cas que va explicar la Cambra va ser el de Nexus Geographics, empresa gironina especialitzacda en geolocalització. En el seu cas l'aposta internacional va ser gairebé immediata. La companyia va néixer fa 20 anys i en fa 15 que exporten els seus serveis, sobretot a Europa, Estats Units i Llatinoamèrica. Actualment monitoritzen 30.000 taxis, bona part dels quals a la ciutat de Nova York.

Ceres Roura: EUA i Canadà

Ceres Roura és una empresa centenària fundada a Figueres que ha estat capaç de vendre els seus productes principals, les espelmes perfumades, arreu del món. La companyia compta amb uns elevats estàndards de qualitat per vendre a llocs com Estats Units i Canadà, tot i que també desenvolupen una part important del seu negoci a l'Àfrica.

Costa Brava Foods: la Xina

L'últim exemple que va posar la Cambra va ser el de Costa Brava Mediterranean Foods, una de les empreses més grans i importants de la província, que dedica el 80% de la seva producció a l'exportació. La companyia explica que fa quinze anys va fer un pla estratègic per internacionalitzar-se que els ha permès créixer i liderar el seu sector. Els principals destins són tots els països europeus i els gegants asiàtics, especialment la Xina.

La jornada va clausurar-se amb una breu xerrada entre representants d'Hipra, CaixaBank i Concentrol, que van explicar els seus processos per adaptar-se a la covid-19.