Investigadors de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, adverteixen que es necessiten canvis radicals en el sistema alimentari per a salvaguardar el nostre subministrament d’aliments i combatre la malnutrició enfront del canvi climàtic, la degradació mediambiental i les epidèmies, segons publiquen en la revista Nature Food.
En el seu estudi afirmen que el nostre futur subministrament d’aliments a nivell mundial no pot salvaguardar-se amb els enfocaments tradicionals per a millorar la producció d’aliments. Proposen que s’integrin en el sistema alimentari sistemes d’última generació amb ambient controlat que produeixin nous aliments per a reduir la vulnerabilitat als canvis ambientals, les plagues i les malalties.
Els investigadors asseguren que la desnutrició mundial podria erradicar-se conreant aliments com l’espirulina, la clorela, les larves d’insectes com la mosca domèstica, la micoproteïna (proteïna derivada dels fongs) i les macroalgues com l’alga sucrera. Aquests aliments ja han despertat interès com a alternatives nutritives i més sostenibles als aliments tradicionals d’origen vegetal i animal.
El menjar del futur
La producció d’aquests «aliments del futur» podria canviar el funcionament dels sistemes alimentaris. Poden conrear-se a gran escala en sistemes modulars i compactes, adequats tant per a entorns urbans com per a comunitats aïllades, com les d’illes remotes. En un enfocament que els investigadors denominen «xarxes alimentàries policèntriques», els aliments podrien ser produïts localment i de manera constant per les comunitats, reduint la dependència de les cadenes de subministrament globals.
Per a arribar a les seves conclusions, els investigadors van analitzar uns 500 articles científics publicats sobre diferents sistemes de producció d’aliments en el futur. Els més prometedors, com els fotobiorreactors de microalgues (dispositius que utilitzen una font de llum per conrear microorganismes) i els hivernacles de cria d’insectes, redueixen l’exposició als perills de l’entorn natural a la cultivar en entorns tancats i controlats.
«Aliments com l’alga sucrera, les mosques, el cuc de la farina i les algues unicel·lulars com la chlorella, tenen el potencial de proporcionar dietes saludables i resistents al risc que poden fer front a la malnutrició a tot el món», assenyala el doctor Asaf Tzachor, investigador del Centre per a l’Estudi del Risc Existencial (CSER) de la Universitat de Cambridge i primer autor de l’informe.
Un sistema vulnerable
«El nostre actual sistema alimentari és vulnerable. Està exposat a una lletania de riscos -inundacions i gelades, sequeres i períodes de sequera, patògens i paràsits- que les millores marginals de la productivitat no canviaran» prossegueix». Perquè el nostre subministrament d’aliments estigui preparat per al futur, hem d’integrar en el sistema actual formes d’agricultura completament noves».
L’informe sosté que és perillós dependre dels aliments produïts a través dels sistemes agrícoles i de proveïment convencionals, que corren el risc de sofrir greus alteracions a causa d’una sèrie de factors que escapen al control humà. La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest aquesta vulnerabilitat.
