L’acord per a una nova pròrroga dels ERTOs per la COVID, fins al 30 de setembre, no va ser aprovat ahir. La «fumata blanca» es farà esperar, i és que Govern i agents socials encara no han aconseguit tancar una entesa, després d’unes maratonianes negociacions en els últims dies. De la mateixa depenen directament uns 600.000 treballadors. Finalment, la patronal CEOE no va acceptar l’última proposta traslladada per l’executiu, que diferencia les ajudes per a les empreses en funció de si poden o no treure els seus treballadors de l’ERTO. CCOO i UGT, que van apostar per mantenir un front unitari entre els agents socials durant les converses, també van renunciar a donar de moment el seu beneplàcit al text governamental i han d’estudiar l’última oferta.
El «no» de la CEOE no és definitiu i les parts continuen negociant. «El Govern no té cap dubte que al llarg de les pròximes hores podrà ser possible il·luminar un nou acord en el diàleg social», va declarar la portaveu de l’executiu, María Jesús Montero, després del Consell de Ministres on finalment no es va aprovar la pròrroga. Les actuals condicions vencen el 31 de maig i el temps constreny: o el Govern es mou i aconsegueix atreure als agents socials o haurà d’aprovar la nova pròrroga sense el suport del diàleg social. «No contemplo la possibilitat que no hi hagi acord, els hem tingut en moments més durs», va afegir Montero a aquest últim respecte.
Seria la primera vegada que legisla d’esquenes a patronal i sindicats en aquesta matèria. Passi l’una o l’altra cosa, el blanc sobre negre del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dependrà d’un Consell de Ministres extraordinari que haurà de convocar l’executiu aquesta setmana. És a dir, d’ERTOs COVID fins al 30 de setembre n’hi haurà, la incògnita ara mateix és com i si comptarà amb el suport dels agents econòmics.
Moratòria enverinada
No semblava inicialment la pròrroga més difícil de negociar -ja en van cinc-, i està sent de les que finalment més s’han enverinat. L’acord, havia de ser in extremis i el Consell de Ministres d’ahir no va tirar endavant cap text. El conclave va començar sense que els membres del Govern tinguessin la certesa de si acabarien aprovant la prorroga o no, perquè en paral·lel la patronal estava celebrant la seva junta directiva per a decidir si acceptava o no l’última proposta. Finalment i «per unanimitat», tal com van traslladar fonts patronals, no va ser així.
Les negociacions van pivotar en l’última setmana sobre la qüestió de les exoneracions sobre les cotitzacions que paguen les empreses pels seus treballadors en ERTO. Aquesta qüestió la maneja el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, dirigit per José Luís Escrivá, i el focus de desacord és el nou sistema d’exoneracions. Aquest pretenia introduir una doble vara de mesurar per a aquelles empreses amb un ERTO actiu: hi haurà un tipus d’ajudes per a aquells treballadors que surtin de l’expedient i altres per a aquells treballadors que romanguin inactius.
Els últims esborranys traslladats des de l’equip negociador d’Escrivá van variar poc els percentatges d’exoneracions promeses. Una de les últimes ofertes a les quals va tenir accés aquest mitjà planteja diferències de fins a 30 punts percentuals entre treballadors reactivats i en suspensió. Per a aquells ERTOs de sectors especialment damnificats per la pandèmia, el Govern planteja exoneracions del 90% (juny i juliol) i del 85% (agost setembre) per als treballadors actius en empreses de menys de 50 treballadors. I del 80% (juny i juliol) i del 75% (agost setembre) en el cas de tenir més de 50 empleats. I per als «inactius», les exoneracions arrenquen en el 85% (juny), 70% (juliol), 60% (agost) i 50% (setembre) en el cas de menys de 50 empleats. I del 75% (juny), 60% (juliol), 50% (agost) i 40% (setembre) en el cas de més de 50 empleats.
Ni a la patronal ni als sindicats els ha agradat en cap moment d’aquest esquema, perquè consideren que incentiva una competència deslleial i no és eficient.
El Govern aprova un nou tram de 15.000 milions d’avals de l’ICO
El Consell de Ministres va aprovar ahir un nou tram de 15.000 milions d’euros de la línia d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 40.000 milions d’euros que va aprovar el juliol passat perquè les empreses obtinguin crèdits de la banca amb què fer front a les seves necessitat de liquiditat i poder finançar inversions. El Govern va reservar 10.000 milions per a autònoms i pimes, mentre que la resta serà per a companyies de major grandària. «El fort increment de la demanda de finançament avalat en les últimes setmanes ha fet necessari alliberar un nou tram», va justificar el Ministeri d’Economia. Segons va sostenir el departament que dirigeix Nadia Calviño, en els dos últims mesos s’ha duplicat el volum de concessió de crèdits avalats per l’Estat «en línia amb la gradual eliminació de les restriccions».
