El Govern oferta 30.455 places d’ocupació pública

El Govern aprovarà aquest dimarts l’oferta pública i posteriorment anirà traient el calendari d’oposicions, que concretaran en cos, termini i data les proves per a l’accés a la funció pública. Des de l’executiu qualifiquen l’OEP que validarà aquest dimarts el Consell de Ministres com la «més gran de la història», ja que és el 8,5% més gran que la de l’any passat. Tot i que no supera en termes absoluts la de 2019, que ja va ser batejada en el seu dia sota el mateix epítet. La xifra del 2019, sumant les places d’estabilització incloses (en aquesta no hi ha oferta d’aquest tipus), va ser de 33.793 places, si bé en l’actual oferta el nombre de places d’accés lliure i promoció són superiors. És a dir, és la més gran de la història si s’exclouen del còmput els processos d’estabilització d’interins.

Els sindicats més representatius de la funció pública -CSIF, CCOO i UGT- no han estat consultats en relació a aquesta última xifra i l’oferta pública sortirà sense el seu vistiplau. La intenció de l’Executiu és citar-los al llarg d’aquesta setmana per informar-los dels detalls ja publicats en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). No obstant això, els sindicats ja avancen que, tot i la millora, continuen veient escassa la xifra plantejada per revertir el procés d’envelliment de les plantilles de l’AGE.

Del total de 30.455 places anunciades, 23.491 places són pròpiament de funcionaris de l’AGE i la resta formen part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. Dins de les places de l’AGE, 13.982 són places d’accés lliure (és a dir, suposaran la incorporació de nous empleats públics) i les 9.509 places restants són de promoció interna (és a dir, serveixen perquè funcionaris ja amb plaça puguin ascendir). No hi haurà en aquesta convocatòria places per a l’estabilització del personal eventual, segons detallen des de Funció Pública; atesos els reduïts nivells de temporalitat existents a l’AGE (a prop de el 8%), en contraposició als alts nivells que sí existeixen en altres esferes, com l’educació o la sanitat (a prop del 40% i gestionats des de les autonomies).

Actualment hi ha 2,7 milions de treballadors a la plantilla de l’Administració General de l’Estat, una esfera des de la qual es gestionen els ministeris i institucions com el SEPE o la Tresoreria General de la Seguretat Social. El progressiu envelliment de les plantilles és un problema que s’arrossega des de fa anys, a causa d’unes ofertes públiques d’ocupació limitades, i actualment la mitjana d’edat dels treballadors es troba en els 51,6 anys; segons dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques. El que implica que, segons càlculs de la mateixa Administració, al llarg de la propera dècada més de la meitat dels actuals efectius es jubilaran.

La manca de dimensió de les ofertes d’ocupació públiques en els darrers anys ha provocat una pèrdua d’efectius en els serveis gestionats des de l’AGE; segons reconeix un informe intern elaborat per l’antic Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. Després de l’última remodelació del Govern, aquestes competències les ha assumit Hisenda. «L’evolució d’efectius de gener 2010 a gener 2020 reflecteix una pèrdua neta d’efectius per a l’Administració de l’Estat d’un 22% al llarg d’aquest període», diu l’informe.

Problemes de gestió

Tot plegat ha provocat, entre d’altres, problemes de gestió en alguns cossos durant l’actual crisi del covid. Com per exemple la manca de mans al SEPE per gestionar l’allau d’ERTOs -es van haver d’incorporar 3.000 interins que estan finalitzant contracte progressivament fins setembre- o a la Seguretat Social per tramitar el nou ingrés mínim vital (IMV).