Els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) desplegats després de la irrupció de la pandèmia s'han convertit en un escut que ha esmorteït el cop que la crisi sanitària ha clavat a la gran majoria d'empreses. Aquestes prestacions públiques que ha aportat l'Estat han servit per evitar acomiadaments massius davant els tancaments per decret i també han exercit com una mena d'ajudes directes al teixit empresarial, alleujant els costos laborals de les plantilles.

A Catalunya, els diners que inverteixen les companyies en cada treballador s'ha reduït en més de 1.220 euros anuals el 2020 respecte a l'exercici previ segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), molt per sobre dels 481 euros que ha retrocedit la mitjana a escala nacional.

D'aquesta manera, si es multiplica aquesta xifra per les poc més tres milions tres-centes mil persones ocupades amb les quals la comunitat va tancar el quart trimestre de 2020 segons l'Idescat, l'estalvi de les empreses catalanes en costos laborals escala fins als 4.069 milions d'euros.

Al capdavant en cost

El cost brut per treballador a Catalunya queda, en aquest sentit, en 32.788 euros. Això la situa en la quarta comunitat autònoma amb més despesa per treballador per a les empreses durant 2020, només amb Madrid, el País Basc i Navarra al davant.

Aquest cost va disminuir respecte l’any 2019, que va ser de 34.015. D'aquests 32.788 euros de cost brut per treballador, 24.040,13 euros corresponen al salari, 7.739,19 euros pertanyen a cotitzacions obligatòries; 168,19 euros a cotitzacions voluntàries; 475,86 euros a altres conceptes i 160,42 euros a subvencions i deduccions.

En percentatges, el 73,32% del cost laboral va correspondre a sous i salaris, el 23,60% a cotitzacions obligatòries i el 0,51% a cotitzacions voluntàries i les prestacions socials directes un 1,11%.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, els percentatges de la distribució del cost brut anual són molt similars a les dades catalanes, concretament el 73,31% va ser per sous i salaris, el 23,55% en concepte de cotitzacions obligatòries, el 0,55% per cotitzacions voluntàries i, finalment, l'1,20% per prestacions socials directes.

Com s’ha mencionat, a Catalunya el salari brut per treballador es va quedar en 24.040,13 euros, una xifra que representa un descens del 4,3% en relació a l'any anterior, segons l'Enquesta Anual de Cost Laboral (EACL) de l'INE. A Espanya la reducció és del 2,6%.

En aquest punt, l'INE recorda que «no és apropiat parlar de salari mitjà», ja que els treballadors acollits a Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació «no van ser remunerats amb salaris sinó amb prestacions aportades directament pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) i, en alguns casos, complementades per les mateixes empreses». És a dir, la xifra mitjana que llança l'INE és menor que la realment percebuda pels treballadors al no incloure la prestació pública.

Per això, l'INE puntualitza que el salari mitjà a partir de l'enquesta està «distorsionat» i la seva comparació amb el 2019 està «distorsionada», ja que durant el 2020 es va viure una «dualitat» en l’ocupació a les empreses, entre els treballadors remunerats amb el seu salari i els qui es van acollir a un ERTO. La massa salarial total percebuda pels treballadors, doncs, no guarda relació amb el total d'efectius a les empreses, puntualitza l'INE. En canvi, al 2019 el pagament de salaris va ser generalitzat.

Per sectors

L'informe de l'INE també llança grans diferències entre sectors d'activitat. A la indústria, el salari brut anual va baixar fins als 28.665,60 euros, disminuint un 6,12%, en el de la construcció va ser 25.215,47 euros, un 3,8% més i en el dels serveis va reduir un 4,4%, situant-se als 23.037,17 euros de salari brut anual.

Els salaris més elevats es paguen a Madrid

Madrid va ser la comunitat que va presentar la mitjana de sous més alts amb 27.775 euros anuals, seguida de País Basc amb 26.958 euros. En la part baixa, Extremadura i Canàries van ser les autonomies on es van pagar els pitjors salaris, amb una mitjana anual de 18.483 i 17.301 euros, respectivament.

Dels costos no salarials, la partida més important va ser la dedicada a les cotitzacions a la Seguretat Social, que van suposar el 23,6% de la despesa total per empleat. De la resta de costos no salarials, el major va ser el destinat a beneficis socials, amb una mitjana de 561 euros per empleat. Les despeses derivades del treball van suposar una mitjana de 206 euros; les indemnitzacions per acomiadament van aconseguir una mitjana de 153 euros per empleat; i, finalment, la suma destinada a la formació professional va ser de 55,5 euros per treballador.

En relació a les ajudes i subvencions vinculades a l’ocupació i a la formació, les empreses d’Extremadura i de Balears van ser les més beneficiades, amb una mitjana de 308 euros i 252 euros per treballador. Les que menys ajudes van percebre van ser La Rioja i Canàries (152 i 128 euros). L’estudi de l’INE assenyala al seu torn que el 94,7% de les empreses (en les quals treballa el 86% de la massa laboral) van estar regulades per un conveni col·lectiu en 2020, sent l’àmbit amb major proporció l’inferior a l’estatal (és a dir, els convenis sectorials autonòmics i provincials).