El Grup de Lideratge Mundial sobre la Resistència als Antimicrobians ha instat a tots els països que redueixin considerablement els nivells d’antimicrobians utilitzats en els sistemes alimentaris mundials. Segons ha explicat l’Organització Mundial de la Salut a través d’un comunicat, això comporta «deixar d’utilitzar antimicrobians d’importància mèdica per a fomentar el creixement en animals sans i usar en general antimicrobians amb més responsabilitat».
Aquesta crida arriba abans de la Cimera de les Nacions Unides sobre els Sistemes Alimentaris que se celebra a Nova York el 23 de setembre, i en la qual els països analitzaran les seves opcions per a transformar els sistemes alimentaris mundials.
El Grup de Lideratge Mundial sobre la Resistència als Antimicrobians està integrat per caps d’Estat, ministres governamentals i dirigents del sector privat i de la societat civil.
El Grup, que es va establir al novembre de 2020 per a accelerar l’impuls polític mundial, el lideratge i l’acció sobre la resistència als antimicrobians (RAM), està copresidit per la primera ministra de Barbados, Mia Amor Mottley, i la primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina.
El Grup de Lideratge Mundial apel·la en la seva declaració a tots els països i dirigents de diferents sectors perquè prenguin mesures audaces que permetin fer front a la farmacorresistència.
Un de les principals crides a l’acció advoca per un ús més responsable d’antimicrobians en els sistemes alimentaris i per la reducció considerable de l’ús dels medicaments més importants per al tractament de malalties en els éssers humans, els animals i les plantes.
En plantes i animals
Els antimicrobians (inclosos els antibiòtics, els antifúngics i els antiparasitaris) s’utilitzen en la producció d’aliments a tot el món. S’administren als animals no sols amb finalitats veterinaris (per a tractar i prevenir malalties), sinó també per fomentar el creixement d’animals sans. Els plaguicides antimicrobians també s’utilitzen en l’agricultura per a tractar i prevenir malalties en les plantes.
Molts dels antimicrobians utilitzats en els sistemes alimentaris són iguals o similars als utilitzats per a tractar als éssers humans. L’ús actual en humans, animals i plantes està donant lloc a «un preocupant augment de la farmacorresistència i fent que les infeccions siguin més difícils de tractar».
A més, és possible que el canvi climàtic contribueixi també a l’augment de la resistència als antimicrobians. De fet, les malalties farmacorresistentes ja causen almenys 700.000 morts cada any entre els éssers humans a tot el món.
«Si bé s’han registrat importants reduccions en l’ús d’antibiòtics en animals en l’àmbit mundial, és necessari reduir-lo encara més. Si no es prenen mesures dràstiques i immediates per a reduir considerablement l’ús d’antimicrobians en els sistemes alimentaris, el món es dirigeix ràpidament cap a un punt d’inflexió en què els antimicrobians en els quals es confia per a tractar infeccions en humans, animals i plantes deixaran de ser eficaces.
Els efectes d’això en els sistemes de salut, les economies, la seguretat alimentària i els sistemes alimentaris tant en l’àmbit local com mundial seran devastadors», adverteixen aquests experts.
