«Hem estat tot un exemple de com actuar davant d’una crisi com aquesta. En tot moment hem donat servei i hem estat al costat de l’assegurat. Hem donat una imatge de proximitat i solidesa». Qui s’expressa així és el president del Consell de Col·legis de Mediadors d’Assegurances de Catalunya i president del Col·legi de la demarcació de Girona, Jordi Triola. El cert és que l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 ha estat molt profund, però els mediadors d’assegurances i les companyies han estat tot un exemple d’actuació.

Triola reflexiona que el sector ha tret molt bona nota d’aquesta crisi perquè cap companyia ni mediador ha hagut de fer expedients de regulació i el col·legi ha continuat treballant i donant servei. Eren uns serveis essencials i així ho han demostrat. De fet, el sector assegurador aporta a l’economia el 4’5 per cent del Producte Interior Brut (PIB) el que demostra la seva necessitat. Ni l’anterior crisi econòmica del 2008 els va aturar i en els moments «delicats hem seguit donant atenció al client i a les empreses», relata Triola. Potser el sector assegurador pot passar inadvertit en alguna ocasió, però «sempre hi som nosaltres, ja sigui per un sinistre d’un vidre o per un incendi de dos milions d’euros».

Jordi Triola posa en relleu la importància de la figura del mediador d’assegurances davant les adversitats. Quan hi ha un problema ells es posen a l’altre costat per trobar una solució. De fet, durant tota la primera part de la pandèmia tot i que físicament els despatxos professionals podien estar tancats sempre es va donar servei telemàticament i no es va desatendre a ningú. Per aquest motiu, el president del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona destaca que el mediador és tant o més important després de contractar una assegurança que en el moment de fer-la. És a dir, és molt important que hi sigui després, quan aparegui el problema. Per això, Triola insisteix que els mediadors d’assegurances hi són quan fa més falta i quan es precisa una ajuda.

Durant la pandèmia quan la gent es va veure obligada a treballar des de casa també van augmentar els problemes i les intervencions dels mediadors. Van produir-se més avaries domèstiques a les llars que van requerir les intervencions de les companyies d’assegurances. Es va haver d’actuar davant de més reparacions.

D’altra banda, va caure la mobilitat i això va fer que baixés la sinistralitat. No es van registrar accidents de trànsit però, en canvi, un cop es va anar adquirint una certa normalitat, van augmentar la demanda de reparacions de vehicles i serveis de grues. Alguns cotxes havien estat massa temps aturats i llavors van necessitar reparacions.

Davant de tot plegat, el sector assegurador va saber respondre i donar solucions a tots els afectats. Per això, Triola se sent plenament orgullós de la resposta donada i del protagonisme adquirit pels mediadors i companyies. Va ser un exemple de com actuar davant una adversitat que pocs es podien imaginar.