El camí cap a una Espanya més verda inclou uns 241.000 milions d’euros, una suma equivalent a la cinquena part del producte interior brut (PIB) anual, fins a l’any 2030 per la implantació d’energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica i xarxes. Segons recull el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, aquesta gegantesca mobilització de recursos per a la descarbonització de l’economia suposarà al seu torn la creació d’entre 253.000 i 348.000 noves ocupacions anuals durant aquest període.

Aquest procés de transició ecològica, que requerirà la col·laboració publicoprivada, és un dels pilars del pla de transformació, recuperació i resiliència, que el Govern va remetre a Brussel·les i en el qual es recullen les reformes i inversions previstes per beneficiar-se dels 140.000 de fons europeus Next Generation, dels quals la meitat són a fons perdut. Dels primers 70.000 milions previstos en els primers tres anys en el pla de recuperació enviat a Brussel·les, el 40,29% són per l’apartat de la transició verda, recolzat en el desplegament i integració d’energies renovables, infraestructures elèctriques, promoció de xarxes intel·ligents i el desplegament de la flexibilitat i l’emmagatzematge, a més d’un full de ruta de l’hidrogen renovable, una aposta de les grans energètiques en l’actualitat -l’última de les quals és la de Repsol, amb un pla de 2.500 milions fins a 2030, però al que s’han sumat altres grans companyies com Endesa, Iberdrola o Naturgy, entre altres i l’estratègia de la transició «justa».

A Catalunya, on no s’ha arribat a instal·lar un megavat d’energies renovables en l’última dècada, la transició verda corre el risc de seguir al ralentí amb el decret aprovat pel Govern, que prioritza les petites produccions locals i la decisió dels propietaris. Tot i que s’ha allunyat l’ombra de la moratòria, que exigia la CUP, el sector viu amb preocupació el futur en considerar que la tramitació d’instal·lacions, que dura una mitjana de 33 mesos en parcs eòlics, encara que hi ha que els cal superar els 90 mesos; seguirà a marxa lenta.

El mateix pla de recuperació destaca el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima com a «marc director del programa d’inversions i reformes» per «una transició mediambiental justa, que desenvolupi les capacitats estratègiques de l’economia verda. S’estima que l’execució d’aquests plans tindrà un efecte estimat en un 1,8% del PIB en 2030. Segons les estimacions del Pniec, les inversions en renovables generaran entre 107.000 i 135.000 ocupacions a l’any; les destinades a eficiència i estalvi energètic, entre 56.000 i 100.000; les dirigides a xarxes i electrificació, uns 46.000.

Aquest volum d’activitat tindrà, al seu torn, un efecte important en les arques públiques a través de la recaptació d’impostos que provindran d’una major activitat econòmica i industrial, amb un augment d’entre 7.600 i 19.800 milions d’euros «sense alterar els tipus impositius». I aquests ingressos addicionals «permetrien un augment similar de la despesa pública».

De fet, segons el pla nacional, l’increment en la recaptació permetrà cobrir totes les despeses vinculades al finançament públic del mateix Pniec, entre 2.900 i 6.900 milions i «alliberar una quantitat notable de recursos per a altres despeses o transferències». Això són en total «entre 4.700 i 12.800 milions d’euros addicionals que estarien disponibles per al sector públic per a altres despeses, inversions o transferències no associats al Pniec.