Les zones franques espanyoles aspiren a un protagonisme més gran en el desenvolupament econòmic en els propers anys. Amb el clar lideratge del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), les set zones franques espanyoles guanyen pes dia a dia com a motors de la reactivació econòmica. El seu paper ha estat minusvalorat històricament, però la darrera proposta per aquests organismes públics i gestió autònoma és que siguin instruments per a la distribució dels fons europeus per a la reactivació.
Porta d’entrada de les empreses als països, les zones franques europees no tenen incentius fiscals per a instal·lació d’indústries, per això basen el seu atractiu a oferir un entorn favorable a l’activitat econòmica de manera pura, sense artificis impositius. Les zones franques són espais regulats o per llei o per decret que són un imant per a les empreses i la generació de llocs de treball.
El juliol passat, en una reunió celebrada a Madrid de l’anomenat grup de coordinació de Delegats Especials de l’Estat als Consorcis de Zona Franca, es van teixir les bases de noves estratègies i ambiciosos objectius per a aquestes institucions. Les zones franques espanyoles, un total de set (Barcelona, Santander, Vigo, Cadis, Tenerife, Las Palmas de Gran Canària i Sevilla), es van reunir amb l’objectiu d’analitzar el paper d’aquestes institucions en la recuperació del teixit industrial d’Espanya. La idea és que les zones franques siguin «agents impulsors del canvi cap a la nova economia i un model industrial 4.0», segons va transcendir d’aquella reunió. La conclusió és que les zones franques portaran a terme accions comercials conjuntes a l’estranger en col·laboració amb Icex i el Ministeri de Comerç.
Pere Navarro, delegat de l’Estat al CZFB, lidera una zona franca sense incentius fiscals però que té el cartell de «complet» i llista d’espera amb empreses disposades a instal·lar-se al recinte. Al marge d’una petita zona duanera d’emmagatzematge (sense impostos en el cas de mercaderies de pas), la resta de l’espai és abans que res espai industrial de situació privilegiada, amb més de 4,7 milions de metres quadrats de superfície i que acull més de 175 empreses, una quarantena multinacionals. És sobretot un hub industrial que destaca per la seva ubicació a prop de Barcelona, del port, i de connexions ferroviàries i per carretera.
Per això, els recursos propis són abundants i afronten un procés de diversificació de l’activitat des de posicions financeres sòlides. Els ingressos van arribar l’any passat a 55 milions d’euros, amb beneficis de 13,5 milions. Aquest any se sumaran 70 milions més d’ingressos més del que és habitual per la venda d’uns terrenys a Mercabarna. A més de ser gestor d’espais immobiliaris, el CZFB de Pere Navarro és protagonista de la reactivació econòmica en sectors vinculats a la innovació.
Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, reconeix que com a zones franques d’Espanya «el que ens interessa a totes és tenir un paper protagonista com a organisme intermedi, és a dir, capacitat per gestionar directament els fons europeus Next Generation. Es tractaria de poder repercutir o aplicar aquests fons en projectes vinculats al territori d’influència de cada zona franca».
Ajuts especials a la innovació
«En el cas de Barcelona no hi ha avantatges fiscals en ser a la UE, i és el normal. Però considerem que s’han de fomentar unes activitats per sobre d’altres. L’aposta és clara per a totes aquelles que suposin un increment de l’aportació i que sigui rendible al territori en concret. Un exemple és la Indústria 4.0», explica Sorigué. Per exemple, el CZFB ha invertit 25 milions d’euros en DFactory. La directora general del Consorci considera que «hi hauria d’haver ajudes específiques per a les empreses que s’instal·lin a DFactory, perquè són empreses que innoven, aporten valor a l’economia i al territori. Hi hauria d’haver ajudes especials per a elles», conclou.
El projecte DFactory Barcelona ocuparà una superfície total de prop de 100.000 metres quadrats. Després de la inversió de 25 milions s’espera que augmenti fins als 100 milions d’euros un cop estigui acabat. DFactory Barcelona reunirà les tecnologies pròpies de la indústria 4.0 en un context interdisciplinari. Grans companyies, pimes i startups s’interrelacionaran i intercanviaran oportunitats en un mateix entorn. La voluntat és que sigui una «nau industrial del segle XXI».
L’atractiu de les zones franques com a palanca econòmica, i del CZFB en particular, tampoc no ha passat desapercebut per a la Generalitat, que n’ha reclamat el traspàs de la gestió, juntament amb la del port de Barcelona i de l’aeroport del Prat. Actualment, ja té dos representants al plenari del Consorci (un d’ells ocupa la vicepresidència segona). És una mostra més del protagonisme creixent de la institució.
Les zones franques són espais en profunda competència entre elles a nivell internacional i lluiten constantment per atraure inversions, contribuir a la creació d’empreses o generar nous serveis
