Fa uns anys, sortir a borsa era l’objectiu somiat de moltes companyies, que veien en el salt al parquet una estratègia per posar el colofó a una història de creixement i una manera d’obtenir un reconeixement mediàtic. No obstant això, en els últims anys les sortides a borsa s’han estancat a Espanya, que des de començament d’any només ha registrat tres casos: Línia Directa, Acciona Energía i Ecoener.

El president del regulador borsari espanyol, Rodrigo Buenaventura, preveia al gener que almenys sis empreses saltarien al parquet durant aquest any, però finalment la xifra s’ha quedat a la meitat. Una dada millor que la dels dos exercicis passats (el 2019 no en va sortir cap i el 2020 només Soltec), però que trenca l’esperança de la CNMV de reprendre el ritme del 2015, quan set companyies van començar a cotitzar.

Aquesta sequera borsària està motivada, segons els experts, per la burocràcia que impliquen les sortides a borsa, que allarguen el procés durant mesos fent que la situació de mercat prevista per a l’OPV s’acabi transformant totalment. A això s’hi afegeix també els riscos que comporta, ja que «si de sobte una companyia que realitza una activitat similar a la teva a l’altra punta del món s’enfonsa en borsa, probablement el salt al parquet de la teva companyia acabi també en vermell», expliquen des d’un banc d’inversió habitual en aquests processos.

Un dels millors exemples ha vingut de la mà de les energies renovables, ja que l’any va començar amb un boom esperat d’estrenes borsàries verdes. Noms com Capital Energy, OPDEnergy o la filial de renovables de Repsol sonaven en la travessa de noves incorporacions, però la situació del mercat i el mal resultat de la sortida a borsa d’Ecoener va frenar les aspiracions d’algunes d’aquestes companyies.